27-S, segona part: l’odi com a màrqueting

Segona i última reflexió sobre les eleccions del 27-S: com és que el màrqueting de la majoria dels partits es basa en la desacreditació sistemàtica de la competència en lloc de basar-se en la promoció del propi producte? Qui més qui menys tothom ha fet servir aquesta tècnica (encara que he d’admetre que el front del sí estava més ocupat promocionant els eventuals beneficis d’una Catalunya Estat que destrossant l’Espanya actual).

Tinc dubtes seriosos si tot això pot ser útil. Recordo perfectament com l’argument principal de l’esquerra italiana -l’odi a Berlusconi- ha servit només com a pal·liatiu per amagar la falta de programes polítics, la qual cosa la va relegar a l’oposició gairebé durant 20 anys. L’odi a Mas és, doncs, una tècnica de màrqueting a curt termini i amb data de caducitat. Aconsello al PP, a C’s, a CSQP que aprenguin de l’estratègia aplicada per Nutella: no serveix de res atacar la Nocilla, és millor posar més avellanes al pot. Ara m’adono que m’he deixat el PSC, del qual no recordo res, només el ball de l’Iceta.