Una segona oportunitat sota pressió

Més del 60% de les persones emprenedores que van engegar un projecte entre el 2009 i el 2011 van fracassar en l’intent. Un segon intent és possible, i estadísticament té més èxit, però si arrossega deutes anteriors el procés pot ser gairebé impossible

Una botiga de roba, una llicència de taxi, una cafeteria, un repartidor de productes amb furgoneta, un local de venda de bacallà en un mercat municipal... Tots són projectes que, per petits que siguin, necessiten un pla de viabilitat. I, com qualsevol negoci, poden anar bé o malament. De fet, la mortalitat és elevada. Segons l’informe sobre emprenedoria presentat fa poc pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el 60% de les persones emprenedores que van engegar un projecte entre el 2009 i el 2011 no se’n van sortir.

Una bona part d’aquesta fragilitat ve donada per la solitud de gran part dels projectes: el 72% dels emprenedors són autònoms sense assalariats. Gent que té una idea i hi posa tots els diners del seu patrimoni. Un altre cas típic pot ser la persona que es queda sense feina, que capitalitza l’atur i que ho inverteix tot.

A vegades, doncs, el negoci no funciona. I, segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Catalunya 2012 (l’últim disponible), la falta de rendibilitat del negoci és en la majoria dels casos (55,2% dels casos) la raó principal del fracàs. A més, curiosament molt enrere figuren les dificultats de finançament (6,6%). Entre les conseqüències immediates del fracàs empresarial hi ha l’entrada en el procediment d’insolvència definitiva: el concurs de creditors. Poques empreses superen aquesta frontera amb la firma d’un conveni. Una immensa majoria, el 93%, passen a la liquidació, va indicar el director de l’informe, Xavier Riudor. “Hi ha persones que no es poden donar d’alta com a autònomes si encara tenen deutes d’un projecte anterior”, va afegir.

Estigmatitzar el fracàs

Catalunya té més de 385.000 emprenedors i 309.000 autònoms (Seguretat Social) i 475.000 treballadors per compte propi, segons dades de l’EPA. Aquests són els números. I el perfil de l’emprenedor és un home de 40 anys de mitjana, de nacionalitat espanyola, autònom sense treballadors, amb un nivell d’estudis mitjà-alt, i que opera especialment en el sector serveis. Després d’aquesta radiografia, ¿és possible reemprendre després d’un fracàs empresarial? No és una tasca fàcil, si bé les investigacions sobre el tema mostren que per regla general es té més èxit la segona vegada que s’engega un projecte. En aquesta ocasió, als obstacles esmentats anteriorment per obrir un negoci s’hi afegeixen dos problemes més: l’estigmatització del fracàs i la falta d’alliberament del passiu del deutor (el que en el món aglosaxó es denomina fresh start ).

Aquesta demonització del fracàs és present en l’entorn empresarial. Ho va destacar l’emprenedor i comunicador Pau Garcia-Milà, que va pronunciar una conferència després de la presentació de l’estudi del CTESC i dies després de vendre EyeOS a Telefónica. L’empresari va explicar que “per ser emprenedor cal creure-s’ho”. “No tothom serveix per iniciar un projecte -va afirmar-. Tenim un entorn que tendeix a sobreprotegir per evitar el fracàs”. Garcia-Milà també va treure ferro a la rellevància de l’emprenedoria: “S’ha dit moltes vegades que és l’única manera de sortir de la crisi, i no és així. Es tracta d’una opció més”.

Els deutes pendents

L’estudi del CTESC remarca que s’han de millorar els procediments de liquidació dels deutes, per alliberar el passiu del deutor, amb la voluntat de diferenciar les fallides fraudulentes de les que no ho són. Els Estats Units, França, el Regne Unit i Alemanya tenen sistemes més avantatjosos per a l’emprenedor, mentre que a Espanya l’execució sobre els béns del deutor l’aboca a l’ostracisme.

La capitalització de l’atur en un primer projecte suposa que en un segon intent ja no es pot fer. D’aquesta manera, hi ha emprenedors que “han de reduir l’abast dels projectes perquè ja no tenen tants recursos”, segons va assenyalar la responsable de Pimec Emprèn, Marcela Veliz. Aquest és el cas d’un empresari que volia muntar una societat tèxtil per fabricar i comercialitzar, i que finalment l’ha hagut de retallar per falta de diners. Amb tot, Veliz va admetre que Pimec ha formalitzat acords amb bancs per aconseguir condicions favorables per a emprenedors.

Més oportunitats

“Als Estats Units hi ha una llei de segona oportunitat des del 1898”, va emfatitzar el director de la Fundació Pimec, Ramon Vila. “En canvi, a Europa i, especialment, al mercat espanyol la situació és diferent. Intentem ajudar en el que podem, perquè cal assessorar els joves perquè puguin desenvolupar un negoci sense marxar a l’estranger”. Des de la Fundació Pimec ajuden “en situacions tan bàsiques com fer un currículum”. “Hi ha empresaris que no n’han hagut de fer mai cap. També n’hi ha que no han fet mai cua a l’Inem”.

Per fomentar l’emprenedoria l’informe del CTESC recomana determinats serveis en el tram inicial d’un projecte, com ara la informació, que s’ha de convertir en un recurs fàcil i orientador sobre els ajuts disponibles, la legislació aplicable i les fonts de finançament a l’abast.

El sistema educatiu també té a veure amb la cohesió social de l’emprenedoria. L’estudi demana la introducció de determinats valors a l’escola, com per exemple la responsabilitat i l’esforç.