Ja fa setmanes que s'observen indicis de canvi en la manera de gestionar la crisi de la zona euro: de l'austeritat sense gaires miraments, sembla que ens dirigim cap a una relaxació en els processos d'ajustament fiscal. En aquesta línia, destacava la contundència de la directora de l'FMI, Christine Lagarde, que afirmava clarament que Espanya necessita més temps per dur a terme l'ajust. Simultàniament, el BCE va anunciar que estudia diversos mecanismes per afavorir que el crèdit arribi, en més quantitat i més bon preu, a les pimes espanyoles. Les dues propostes responen al que avui necessitem: no deteriorar encara més la demanda, i dinamitzar l'activitat empresarial.
En aquest clima ha arribat la decisió japonesa, gairebé històrica, de trencar amb la dinàmica dels últims temps i injectar molta liquiditat com a forma de reactivar l'economia. Finalment, aquesta setmana Brussel·les ha decidit concedir dos anys més a Espanya perquè se situï en un dèficit del 3%. La resposta dels mercats a tot plegat ha estat molt positiva, amb pujades en les borses i caigudes notables de la prima de risc.
Malgrat aquests símptomes positius, la conjuntura segueix sent d'una dificultat extrema, no sols a Espanya, sinó en el conjunt de països meridionals de la zona euro. I tot plegat tardarà a traduir-se en una millora del benestar dels ciutadans, ja que és molt probable que l'atur segueixi creixent en els mesos vinents i veiem més retallades, tot i que menys dràstiques. Però podem pensar que la situació comença a conduir-se en el sentit que assenyalava gairebé tothom, tret d'Alemanya i els seus aliats a la UE.
És cert que fa poques setmanes també hi havia motius per a l'optimisme, i aleshores la crisi xipriota -i especialment la manera desoladora en què va ser gestionada- va fer miques totes les expectatives. Per tant, val més prendre'ns amb prudència aquests bons senyals, ja que no és tan senzill canviar els plantejaments de la senyora Merkel, i menys davant unes eleccions en què el seu gran espai electoral és en unes classes mitjanes que estan convençudes d'haver assumit uns sacrificis als quals es neguen els països indolents del sud. És el que se'ls ha explicat. Complicat.
Economista
