INDÚSTRIA
Empreses 17/05/2015

El sector químic, un sorprenent i silenciós líder

Es converteix en el segon sector industrial a l’Estat però a Catalunya cau del primer lloc del podi, superat per les vendes de l’alimentació

Xavier Grau
3 min
El sector químic,  un sorprenent i silenciós líder

TAMBÉ HAN PATIT i la crisi ha tingut els seus efectes, però el sector químic és un dels que millor han aguantat els últims anys i sembla que en surt enfortit, almenys en el conjunt de l’Estat, segons explica la patronal Feique. Tant, que s’ha convertit en el segon sector industrial, per darrere de la indústria de l’alimentació, i avançant sectors de gran tradició com el del metall o l’automoció. Segons les dades de la patronal espanyola basades en la comptabilitat nacional de l’Institut Nacional d’Estadística, el sector químic va tancar el 2014 amb una xifra de negoci de 56.386 milions d’euros, un 2% més que l’any 2013. I una cosa encara més important: tot i els alts i baixos al llarg de la crisi, del 2007 al 2013 ha crescut un 13,4%, enfront de la caiguda del 24% del conjunt dels sectors industrials.

La situació no és ben bé igual a Catalunya, que és un dels principals centres de la indústria química estatal, ja que en suposa el 48% de la producció i el 50% de la comercialització, segons la patronal catalana FedeQuim. El sector ha superat la crisi però hi ha altres indústries que li han passat al davant. Així, l’any 2007 la indústria química a Catalunya ocupava el primer lloc del podi en vendes, amb 21.544 milions, segons les dades de l’institut d’estadística català, l’Idescat. S’imposava a altres sectors com el de l’alimentació (20.141 milions), les indústries extractives, el petroli i l’energia (19.004 milions) o els materials de transport (16.478 milions).

Però la crisi ha canviat el rànquing i el 2014 l’alimentació s’havia situat en el primer lloc, amb una xifra de negoci de 21.870 milions, de manera que la química va passar al segon lloc, amb 16.152 milions. Tot i això, el sector químic considera que ha aguantat bé, substituint la caiguda de vendes al mercat intern per l’exportació i mantenint alts nivells de producció, tot i que ajustant els preus, cosa que ha tingut una incidència i ha comportat una reducció de la xifra de negoci. A més, segons destaquen les patronals, el sector ha crescut per sobre del que ha augmentat el PIB i les perspectives són d’acceleració. Les vendes en el conjunt de la química estatal van augmentar un 3,5% l’any 2014 i la previsió per al 2015 és arribar al 4%. Les exportacions, que ja suposen més de la meitat de les vendes, també aniran a més.

Alguns elements bufen a favor del creixement. Un augment de la demanda industrial -més que del consum- basada en les bones expectatives ajuda el sector. Per exemple, l’augment de la producció d’automòbils de retruc arrossega el sector químic, expliquen dos executius d’empreses del sector -les dues filials de multinacionals alemanyes-, Jaume Cané, conseller delegat de Freudenberg, i Erwin Rauhe, conseller delegat de la BASF.

Aquest element incrementa les vendes i es veu enfortit per altres situacions, com la millora general del quadre macroeconòmic o l’enfortiment del dòlar, que ajuda les exportacions.

i en conseqüència, amb la millora de les perspectives arriben les apostes. Des de l’inici de l’any 2015 ja s’han anunciat dues inversions importants al polígon petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa. Una la farà Repsol, que ha anunciat la construcció d’una nova planta de polietilè d’alta densitat, un producte que per la seva gran flexibilitat, transparència i resistència s’utilitza com a film d’embalatge. La planta suposarà una inversió de 25 milions d’euros, però s’inclou en un paquet més gran de 70 milions per millorar la competitivitat fins al 2016.

L’altre anunci important és el de BASF, que destinarà 21 milions d’euros a construir una nova planta de productes agroquímics, que entrarà en funcionament el segon semestre del 2016. Una inversió que s’ha imposat en altres plantes que la companyia alemanya té a Amèrica, Europa i l’Àsia.

però també planen ombres sobre el sector. Algunes d’importants, com la falta d’infraestructures. La patronal de les indústries químiques de Tarragona (AEQT) ha fet costat al president del port, Josep Andreu, que reclama amb urgència un tercer fil per poder tenir ample de via europeu. Les químiques el demanen perquè tindrà un doble avantatge: es podrà comprar matèria primera a preus més barats -els mateixos que paguen els competidors europeus- i es podrà exportar a més bon preu al centre d’Europa, cosa que farà més competitius els productes catalans perquè s’abaratirà el transport.

stats