El sector lleter busca la fórmula per sobreviure

La pujada del preu del farratge, l'increment del consum de llet de marca blanca i la disminució del poder de negociació dels ramaders han provocat una important pèrdua de competitivitat de la indústria lletera local, cosa que n'ha amenaçat la sostenibilitat.

"Les granges que segueixen en actiu es mantenen gràcies a les subvencions que reben d'Europa", assegura Jordi Planes, ramader i productor de llet de l'Empordà. Entre el 1992 i el 2010 a Catalunya van tancar una mitjana de 195 explotacions a l'any, segons un informe sobre el sector dut a terme per la Generalitat.

Marges nuls

Una de les raons de la pèrdua de competitivitat del sector ramader és l'augment del preu del cereal, que condiciona el del farratge. Planes comenta que es necessiten 3 quilos de farratge per produir un litre de llet. Tenint en compte que el farratge té un preu aproximat de 60 cèntims d'euro el quilo i la llet es ven a la indústria, de mitjana, entre 30 i 35 cèntims d'euro el litre, el marge de benefici per als ramaders és molt baix, o nul.

D'altra banda, la caiguda del consum de llet, que ha passat dels 84 litres per persona el 2004 als 64 litres el 2011, també ha col·laborat a la caiguda del seu preu. Per solucionar aquest problema, "l'Estat hauria de marcar un preu mínim per vendre la llet, o els pagesos haurien de produir-ne més litres i reduir costos de producció", comenta Planes.

Falta de regulacions

Aquesta opinió també la comparteix Xavier Tubert, president de la cooperativa Llet Nostra, que critica la falta de mecanismes que regulin el preu de la llet i que en prohibeixin la venda sota preu de cost.

La indústria de transformació de la llet crua també s'ha vist afectada per l'increment en la compra de productes de marca de distribució -l'anomenada marca blanca-, que a Catalunya va arribar al 52% el 2011, segons dades de l'informe. Carles Pagès, ramader, afirma que les marques blanques "afecten directament el preu de la llet, ja que les grans superfícies les fan servir com a producte reclam i, com que són propietàries de la marca blanca, no els costa res omplir un lineal de producte".

Domini francès

El baix preu de la llet al mercat espanyol té a veure amb l'entrada d'excedents d'altres països. El distribuïdor de productes làctics líder per volum a Espanya és el grup francès Lactalis, propietari de les marques President, Puleva, Ram i Castillo. Per tant, tenen un poder de negociació molt alt i són capaços d'incidir en els preus del mercat nacional, segons Tubert. "Aquesta multinacional no ven a França un litre de llet per sota de 0,80 euros; en canvi, a Espanya sí que ho fa, col·locant el seu excedent a un preu més baix", critica Tubert. Segons l'empresari català, cal corregir aquesta situació "si no volem abocar-nos en un futur a ser proveïts de llet d'altres zones de producció i d'origen en què nosaltres no controlem la producció i el processament".