TÈXTIL
ELENA FREIXA

Els sastres de la bufanda que mai es deslliga

L’empresa igualadina Original Buff ven cinc milions de tapaboques cada any en 80 països i ara es diversifica amb la primera col·lecció de gorres d’hivern

buf Zoom

Qui no ha tingut mai un tapaboques per protegir-se del fred, el vent o la neu? Aquesta va ser l’aposta d’una empresa d’Igualada fa més de 20 anys per redirigir un negoci tèxtil de futur incert. Van registrar la marca Buff i van començar a vendre els tapaboques, també anomenats bragues. Si sabien fer punys i colls de jerseis, per què no complements que tenien una forma similar? Van recuperar una antiga màquina que feia aquest tipus de peces per a l’exèrcit i van millorar el producte. Avui Original Buff en fabrica cinc milions d’unitats cada any i ven en 80 països de tot el món. De noms i competidors n’hi ha molts, però de Buff només un, insisteix el director de l’empresa, David Camps, conscient que molta gent utilitza el nom de la seva marca comercial per referir-se al producte genèric. A les botigues se’ls identifica ràpid amb la presentació del producte, col·locat en una mena de bustos de cartró.

Ara l’empresa està a punt de fer un pas més, i aquest hivern es llança també a la fabricació de gorres. La primera col·lecció ja s’ha començat a distribuir per les 25.000 botigues on arriba i, amb la lliçó apresa a força de l’experiència, la marca treu dues línies: una de més tècnica per a esportistes i una amb un disseny més urbà. “Utilitzem varietat de teixits i hem creat 10 referències noves al catàleg, que van del més funcional al més fashion ”, explica Camps. La gorra ha sigut una evolució natural en el camp dels complements per al fred, en què l’empresa catalana se sent còmoda. De fet, es tracta del segon intent de diversificació de Buff, després que una línia de roba esportiva llançada el 2006 no tingués èxit i s’hagués de retirar del mercat. “Aquell projecte no va reeixir, així que hem apostat pel segment en què de debò som bons”, diu el directiu.

Malgrat dependre fins ara d’un sol producte, el tapaboques, Buff ha sabut rendibilitzar-lo a còpia d’anar introduint varietat i sofisticació en els teixits, com ara robes que protegeixen els esportistes del sol o bé que són impermeables o que aïllen del vent, així com l’ús de la llana en algunes peces. Els últims anys l’empresa no ha parat de créixer. La crisi de l’entorn s’ha combatut a partir de l’exportació. La facturació de 36 milions d’euros de l’any passat farà un salt fins als 40 milions aquest any.

Tot això s’ha aconseguit mantenint l’activitat industrial a Catalunya en uns anys en què el tèxtil era un sector en perill d’extinció. El 95% de les peces de Buff es fabriquen a Catalunya i només una petita part es fa a Taiwan. “El nostre no és un enfocament de cost sinó de marca i de disseny, i per això ens movem en un preu mitjà-alt dins de la nostra categoria”, resumeix el director.

El primer mercat de Buff Original és el nord-americà. De fet, l’empresa té una de les seves dues filials als EUA i l’altra a Alemanya. Les exportacions a Europa també són importants, especialment als països del centre i el nord del continent. Però l’empresa també té presència a l’Àsia des de fa deu anys, i recentment ha irromput als Emirats Àrabs. “Hi ha una tendència cada cop més gran a viatjar i practicar esport, i això ens afavoreix”, explica Camps sobre els mercats del Pròxim Orient.

El 5% de les vendes de Buff descansen en el canal professional orientat a empreses i institucions. Fabriquen tapaboques per a exèrcits -l’últim, el de Sud-àfrica- i per a cossos de seguretat com els Mossos d’Esquadra o els Bombers de la Generalitat, amb teixits ignífugs en aquest últim cas.