INDÚSTRIA
ELENA FREIXA

Un sastre que ara vesteix els edificis

La catalana Finsa, hereva del tèxtil, ressuscita gràcies a les malles metàl·liques que cobreixen façanes com la de l’Hotel Barceló Raval i la del centre comercial Arenas

FINSA ÉS L’EMPRESA dos cops renascuda. Va ressuscitar després de la crisi del tèxtil dels 80 (que quasi la va fer desaparèixer) i més tard ha capejat la intensa crisi que amenaça de truncar la seva reconversió. “De vestir persones hem passat a vestir edificis”, diu el propietari i director del grup Finsa, Joaquim Badrinas. Es refereix a la fabricació de malles metàl·liques i teixits sintètics amb què ha reinventat la seva activitat i que, en els últims anys, ha dirigit enfocada cap al sector de l’arquitectura (per revestir façanes) i l’interiorisme. Finsa Arquitectura ha sigut el sastre de les malles metàl·liques que recobreixen l’Hotel Barceló Raval i el centre comercial Arenas a Barcelona, entre moltes altres. L’activitat, però, ha travessat una intensa crisi amb la paràlisi al sector de la construcció, que va reduir l’activitat un 70%: de quasi 10 milions de facturació en els millors anys precrisi al mínim històric de dos milions el 2012. Aquest any, ja en plena recuperació, segons Badrinas, la facturació escalarà fins als tres milions.

La revifada és fruit d’una nova diversificació de l’empresa cap al camp de l’interiorisme, amb un producte més econòmic que combina metalls i productes de teixit sintètic. “Té molta acceptació en el sector hoteler”, diu Badrinas, que opta a participar en la remodelació de l’Hotel Condes de Barcelona gràcies a aquest nou producte que ja ha provat a l’Hotel Renaissance de Barcelona i a l’NH de Sevilla.

EL NEGOCI DE l’arquitectura és només una part de Finsa que suposa un terç de la facturació total del grup de fabricació de teixits, de nou milions. El gruix de l’activitat és la fabricació de filtres industrials fets de teixits metàl·lics i sintètics que van substituir els antics teixits de llana que l’empresa (abans Sala i Badrinas) va fer a Sabadell durant tres generacions. “Als 80 la crisi ens va dur a una liquidació molt penosa, teníem 1.000 treballadors”, recorda l’empresari, que sent la quarta generació va dirigir la renaixença de l’empresa.

La cultura tèxtil va servir per entrar en contacte amb uns socis alemanys que els van obrir camí en el camp de la filtració, primer, del sector miner. Amb el declivi del sector a Espanya, van començar l’expansió ja als 90 cap a altres grans feus de la mineria com Xile, Mèxic i Sud-àfrica, que ara són puntals de l’activitat. Actualment, l’empresa té fins a 40 mercats a tot el món. Aquesta presència a l’exterior, diu Badrinas, els ha salvat de la crisi i ha permès que la facturació del grup Finsa s’hagi duplicat en els últims quatre anys i s’hagin garantit els 50 llocs de feina.