Els salvadors són entre nosaltres

No teniu la sensació que aquesta crisi no s'acaba mai? A menys que tingueu una empresa de cobrament de morosos o similar, estic segura que tots els que llegiu aquestes línies estareu d'acord amb mi que aquesta situació ja podria tocar fi. El govern espanyol diu ara que fins al 2016 no creixerà l'ocupació... ¿però qui s'ho creu?

L'any 2008, quan vaig decidir amb uns altres bojos posar en marxa la meva empresa, la crisi ja colpia amb força, i ho va fer més durant la fase de conceptualització i de proves. Encara va ser pitjor quan, a principis del 2010, vaig decidir deixar la meva feina d'assalariada per ser la primera treballadora a temps complet de la meva pròpia empresa. Aleshores dèiem: "La crisi no ens afecta perquè fem un producte que demana el mercat i, si la crisi s'acaba i hem aconseguit ser rendibles, llavors ens anirà molt i molt bé".

Aquesta filosofia segueix vigent entre nosaltres. Creiem en el producte que fem, el mercat respon i anem aguantant: aquest és l'any del break-even (quan deixem de perdre diners) i ens hi estem deixant la pell per aconseguir-ho. Però la crisi sí que ens afecta, naturalment. El client que retalla pressupostos, el client que triga a pagar...

Però sobretot ens afecta pel contagi del pessimisme i l'apatia al nostre país, que ha deixat de tenir confiança en ell mateix. Capaços com som de fer coses extraordinàries, com passar d'una crua dictadura a una democràcia mig decent en pocs anys, fer uns Jocs Olímpics increïbles o construir unes ciutats magnífiques que turistes de tot el món volen venir a visitar, què ens passa?

No crec que necessitem nous intel·lectuals ni líders polítics que ens portin pel camí desitjable, ni herois amb qui tothom s'hagi d'emmirallar. Només cal identificar-los: hi ha gent fent coses increïbles i persones amb gran lucidesa, capaces de veure amb clarividència un futur alhora possible i encoratjador.