El ‘roaming’ que no s’acaba ni s’acabarà

Amb l’admirable optimisme que el caracteritza, el director de l’ARA titulava la seva columna de fa uns dies Paraulotes com ‘roaming’, en vies d’extinció, a partir de la informació segons la qual Brussel·les espera poder suprimir el cobrament del recàrrec per itinerància de mòbil a finals del 2017. Jo sóc menys entusiasta. La paraula clau en aquest cas és espera, perquè no està gens clar que Brussel·les aconsegueixi el que pretén. En realitat hi ha dues Brussel·les: una, la Comissió Europea (CE), escollida pel Parlament, que juga a favor del conjunt dels consumidors de la UE; i l’altra, el Consell Europeu d’estats, que defensa més aviat els interessos de les respectives empreses nacionals. Per exemple, les operadores del sud, països receptors de turisme, no volen renunciar als ingressos per roaming.

La relació entre les dues Brussel·les fa anar de bòlit Gunther Oettinger, el comissari europeu d’agenda digital, i Andrus Ansip, el vicepresident de la CE encarregat del mercat digital únic. Ansip va arribar a qualificar de “broma” la proposta dels estats d’oferir 35 minuts de trucades, 35 missatges SMS i 35 megabytes de dades cada any abans d’aplicar el suplement per fer servir el mòbil en un altre estat de la UE. La proposta més recent eleva fins a 100 minuts/missatges/megabytes les citades franquícies anuals de consum, però encara està lluny de permetre que fem servir el mòbil a la resta d’Europa com si fóssim a casa.

Però és que, a més, aspirar a un mercat únic europeu de telefonia és hipòcrita mentre no s’unifiquin també els mercats financers, fiscals i laborals. El cost de desplegar xarxes de telefonia varia molt d’un estat a un altre, i eliminar el suplement d’itinerància equivaldria a aplicar la mateixa tarifa a tots els països, fins al punt de poder comprar una targeta SIM en un mercat més barat per fer-la servir en un de car. Sospito que, durant molts anys, farem servir trucs per evitar que comunicar-nos quan som de viatge ens costi un ull de la cara.