Els rígids límits del model elèctric ‘low cost’

L'oferta que fa Pepeenergy és realment temptadora per als consumidors. El cost elèctric que promet és el preu pagat al mercat majorista, més un euro. Realment, pensa el consumidor, un gran estalvi. Cal anar a l’eina per comparar que té la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en la seva pàgina web per comprovar que no és del tot així. Un client tipus -3,3 kW de potència contractats i un consum anual de 3.000 kWh- pagarà entre 615 i 948 euros a l’any. Però el gruix de preus es mouen al voltant dels 650 euros. La clau per poder fer ofertes no és al mercat, sinó al rebut que ens arriba a casa, sigui quina sigui la comercialitzadora. I com va dir el president de la CNMC al Cercle d’Economia: “El rebut de la llum no hi ha qui l’entengui”.

Gairebé dos terços de la factura són la part fixa (potència contractada), impost elèctric, IVA i lloguer del comptador, i només una mica més d’un terç correspon al consum que s’ha fet. Per tant, el marge de les comercialitzadores per fer ofertes és només d’aquest terç de la factura. La complicació del rebut queda palesa en les dades de la CNMC. De les gairebé 2.000 consultes que va rebre l’organisme durant l’any passat, un 77% feien referència al mercat elèctric i, d’aquestes, un 64% a tarifes i contractes en el mercat lliure. La inquietud hi és.

Si es busquen els balanços d’altes i baixes de companyies, realment encara és poca la gent que fa un pensament i decideix canviar de subministrador. Segons les últimes dades de la CNMC, a Catalunya hi ha gairebé 4,4 milions de punts de subministrament elèctric, però la taxa de canvi de companyia és de només un 2,5% en el sector domèstic i comercial, i puja a un 5,6% per a les pimes i a un 4% per al sector industrial.

La causa l’explica un directiu d’una d’aquestes comercialitzadores que va néixer gràcies a la liberalització energètica. “En el sector domèstic el negoci està molt encotillat i hi ha poc marge per fer bones ofertes”, explica, però en el cas de les empreses el marge de moviment és més gran i, a més, “es poden aconseguir per al client importants estalvis, no tant en el preu de l’energia, sinó amb serveis, molts relacionats amb l’eficiència”. A la pràctica, això suposa no tant facturar més barat pel cost de l’energia, sinó ajudar el client a estalviar, per exemple amb coses tan senzilles com apagar el llum o substituir bombetes incandescents per leds.

La pregunta és quants clients prenen les petites elèctriques a les grans. No hi ha dades clares, però es calcula que poden ser al voltant dels 100.000 anuals. La CNMC dóna pistes. Gairebé 300.000 clients van passar del mercat regulat al lliure el quart trimestre del 2015, però només una part d’aquests van anar a parar a aquestes elèctriques low cost. Molts opten per la comercialitzadora del mercat lliure d’alguna de les grans elèctriques. Sí que hi ha dades concretes de l’evolució de Pepeenergy. A l’octubre del 2015 tenia dos clients. Era el seu naixement. A l’últim dia d’aquell mes ja arribava a 1.200, amb un creixement de gairebé un 60.000%. Evidentment aquest creixement s’ha moderat, perquè al novembre va captar 1.084 clients nous i al desembre 637 i ja només va créixer un 28%. Però en tres mesos va aconseguir una cartera de gairebé 3.000 clients.

El model és el mateix que el dels operadors mòbils virtuals. El fa servir Pepeneergy, però també altres com Holaluz, Gesternova, Alcanzia, Watium, Gana Energía o Som Energia. Poca publicitat i una bona plataforma d’internet que permeti contactar amb el possible client per fer-li ofertes clares, bon tracte, facilitar els tràmits de contractació i transparència. Les petites comercialitzadores també tenen un risc: han de comprar prou energia al mercat majorista per revendre-la. I si fan curt, Competència els multa. Ho va fer recentment amb Elèctrica del Montsec, amb una multa de 80.000 euros per una infracció molt greu.