RETWEETS

I si resulta que no ens calia el 4G?

El ministeri espanyol d’Indústria justifica el tancament d’un dels tres múltiplexs d’emissió en TDT assignats a la Generalitat per la necessitat de cedir aquestes freqüències a les operadores de telecomunicacions, que les faran servir per donar serveis de telefonia mòbil de quarta generació (4G). Diu també que es tracta d’una política d’abast europeu, cosa que és certa. Però aquesta setmana un informe d’Ericsson, una de les poques empreses de tecnologia avançada que queden a Europa, posa en qüestió aquesta política: l’interès d’Europa pel 4G és molt moderat i l’abisme amb l’altra banda de l’Atlàntic no és només oceànic.

Segons Ericsson, d’aquí cinc anys està previst que el 80% dels ciutadans europeus disposarem de cobertura mòbil 4G, però només el 30% l’haurem contractada. En canvi, als EUA la cobertura de 4G abastarà pràcticament el 100% de la població i el 85% en serà usuària. El motiu d’aquesta diferència és, en part, que la telefonia mòbil 3G a Europa ja ofereix un bon nivell general de prestacions, mentre que els nord-americans gairebé van haver de saltar directament de la segona generació a la quarta. Ericsson ven antenes de telefonia mòbil i per tant és part interessada, però els seus pronòstics s’han de prendre molt seriosament perquè es basen en l’anàlisi del trànsit de 200 operadores de tot el món.

Aquí i allà, les companyies promouen l’adopció del 4G destacant l’alta velocitat de connexió a internet que ofereix; per entendre’ns, al nivell de l’ADSL, però als mòbils. En realitat no és l’únic avantatge: també té una latència molt menor que el 3G, un factor fonamental per a les xarxes de sensors de les ciutats intel·ligents i l’internet de les coses. De moment, però, les dades locals són les que són: Movistar i Vodafone no detallen quina proporció de clients de 4G tenen a l’Estat, però Orange en reconeix un 8% i Yoigo un 21%. Veurem si milloren quan tinguin les freqüències que tant reclamen.