La ‘res privata catalana’

Benvinguts. Benvinguts al club. Ha costat però ho esteu aconseguint. La realitat és que s’ha necessitat un gran esforç per part dels nostres governants però estem a punt: la nostra societat s’està preparant per viure d’esquena als que la governen. A Itàlia és així des de fa molt temps. Quantes vegades heu sentit la mítica frase “Els italians tenen uns polítics que són un desastre però l’economia va endavant com si no passés res”? Assumim-ho, anem cap a aquesta situació, i no em sembla malament. L’espectacle CUP/CDC d’una banda i el de C’s/PP/PSC de l’altra, sense oblidar Podem i el Gobierno de España, ens ajuda en un camí que ens fa entendre com una societat no depèn totalment dels seus polítics. En els últims anys, especialment a Catalunya, s’ha estat donant massa importància al govern, a la res publica : que si volem ser com Dinamarca, que si la nova Constitució, que si tot depèn de l’Estat... Doncs prou. Hem crescut de cop i ens estem emancipant. Quan la res publica no funciona, la res publicares privata