La reordenació financera duplica comissions

La reestructuració financera dels últims quatre anys ha fet canviar el paisatge de les nostres oficines bancàries habituals. Nous colors als rètols, noves marques, algunes de certament estranyes, i noves comissions. Si el client no s'hi fixa bé corre el perill que entre tanta amabilitat del seu assessor personal hagi de pagar el doble pel manteniment d'un compte a la vista. És el cas d'un banc que ha comprat un munt de petites entitats i que en absorbir-ne una de concreta ha enviat als clients una carta en què anuncia que si l'antiga caixa cobrava sis euros al trimestre pel manteniment del compte corrent ara en demanarà 12. Cap diferencial, cap valor afegit. Senzillament perquè ara aquella entitat forma part d'un grup més gran i més eficient. Llavors el client inicia un periple negociador horrorós, en el qual l'assessor personal, que el fa esperar una hora i mitja perquè acaben de fer un expedient i no hi ha prou personal, explica que no li cobrarà els 12 euros si porta al banc la nòmina i la seva ànima. Com que el client encara té nòmina, però ja la té segrestada en una altra entitat, argumenta que no traspassarà la nòmina, perquè llavors li cobraran la comissió a l'altre banc.

Acte seguit, l'usuari demana treure la misèria que té dipositada al banc des de fa temps. I l'assessor personal és incapaç de calcular quina penalització li carregarà si el client s'endú els diners. El client calcula per sobre que amb els 12 euros trimestrals de comissió i la penalització de cancel·lació, que pot arribar al 4%, en uns anys no li quedarà res al banc. Però l'assessor personal contraataca, i li ofereix que sense portar la nòmina però ingressant 700 euros al mes, tampoc cobrarà els 12 euros cada tres mesos. El client, després de dues hores a l'oficina bancària, ja no sap on és i decideix acceptar l'última oferta. El ciutadà ja es veia com en aquella pel·lícula, Don erre que erre, en què Paco Martínez Soria movia cel i terra per recuperar 257 pessetes.