La reinvenció del RACC

La companyia revolucionarà el seu model de negoci. Serà més petita, però més rendible, i potenciarà nous serveis relacionats amb la llar i el manteniment. L’objectiu: deixar de ser identificada com un club de conductors

El RACC es prepara per deixar de ser un club de conductors / IL·LUSTRACIÓ I GRÀFICS: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

"Hi ha preocupació per saber cap on anirà el món de l’automòbil, i els clubs d’automòbils de tot arreu estem fent una reflexió”. Així arrenca Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya, quan vol explicar el gir de model de negoci que està duent a terme l’històric club de conductors. La reflexió, que recentment va explicar a l’assemblea de compromissaris, té una conclusió molt clara: el món que coneixíem ja no existeix, tampoc en l’àmbit de l’automoció.

El resultat pot sorprendre. Quan es menciona el RACC la majoria de ciutadans pensen en un cotxe que els rescata quan es queden sense bateria al mig de la muntanya. La companyia és conscient que la A d’automòbil que hi ha al seu nom pesa molt, potser massa. “Si un dels nostres socis és a Nova York i se li espatlla el cotxe ens truca de seguida, però si es posa malalt no sempre ho fa”, lamenta Mateu com a exemple de com és de difícil que la gent deixi de vincular-los exclusivament amb l’automòbil.

En realitat, fa molts anys que el RACC fa altres coses, des d’agència de viatges fins a operadora virtual de telefonia mòbil (els denominats OMV), per posar dos exemples de negocis amb els quals el club va intentar diversificar els seus negocis. Tots dos apuntaven alt. Especialment l’agència de viatges, que el 2007 aportava 115 milions d’euros en vendes, una quarta part de la facturació total. Avui dia, però, els dos negocis destaquen per aportar poc. Els viatges només suposen el 7% de la facturació, mentre que l’OMV només genera el 2%.

El gir estratègic del RACC té diverses característiques. Una és que el club es converteixi en un intermediari més que en un proveïdor directe de serveis, segons expliquen fonts de la companyia. Durant anys el RACC es va acostumar a tenir negocis que generaven molt volum (fet que li va permetre facturar prop de 500 milions el 2009) però sovint un marge escàs. Ara, en canvi, la companyia està intentant convertir-se en un intermediari i tindrà menys volum, però l’objectiu és assolir uns beneficis similars als de la bona època i, per tant, serà més rendible que aleshores. L’exemple més clar és el de la divisió d’assegurances, que aporta la meitat del seu negoci i està controlada en un 100% per la francesa Crédit Mutuel. Resultat: el RACC ha deixat de ser una asseguradora per convertir-se en distribuïdora. “Tot aquest canvi s’ha de fer amb compte, perquè hem de mantenir la reputació de la marca RACC”, diuen les fonts consultades.

La renovació del RACC té tres eixos: deixar de ser un club de conductors, començar a oferir serveis a la llar i passar de l'emergència al manteniment

Una altra característica és que la diversificació seguirà existint, però de manera diferent. El RACC s’ha proposat reformular els serveis que ofereix, i així ho recull en el pla estratègic que la companyia ha elaborat per als pròxims quatre anys. Aquesta renovació té tres eixos. El primer: el RACC vol començar a deixar de ser un club de conductors, que és com majoritàriament se’l reconeix, per convertir-se en un club “de serveis a la mobilitat”, tant per a ciutadans que van en cotxe com si van en transport públic o en bicicleta. És a dir, ja no vol ser un club per a alguns ciutadans (els que tenen automòbil), sinó per a tothom. “Avui dia la mobilitat és multimodal: en un mateix trajecte podem combinar el cotxe, el tren i la bici, i ens hem d’adaptar a això”, diu Mateu. Com a exemple, ja han començat a oferir informació sobre els transports que té a prop un ciutadà en un moment concret.

El segon eix potser és el més inesperat: el RACC començarà a oferir serveis a la llar. “Farem manteniment i reformes”, explica Mateu, i es faran tant per a socis com per als que no ho siguin. “Arreglarem electrodomèstics, pintarem la casa, arreglarem les persianes o et vindrem a penjar els quadres”, afegeix. En realitat no és un terreny desconegut: ja fa deu anys que té una divisió que ofereix aquests serveis, en la qual treballen 300 persones actualment. “Sempre ho hem fet per a clients industrials”, diu Mateu abans de puntualitzar que, en realitat, aquests serveis ja es donen als socis que ho vulguin. Però, un cop més, la gent els segueix vinculant tant a l’automòbil que ni tan sols hi pensa. “Ja ho publicitem, però la gent llegeix el que vol”, lamenta. Els experts en màrqueting sovint diuen que és molt difícil canviar la percepció que el consumidor té d’una marca, i que potser és millor canviar i crear-ne una de nova que no pas intentar modificar aquesta percepció ja instal·lada. El RACC, però, no s’ho planteja. La marca també té atribucions positives que la companyia vol explotar. “Tenim una marca potent i podem usar els atributs de confiança i qualitat que tenim de reputació”, afirma Mateu.

El tercer i últim eix consisteix a passar de l’emergència al manteniment: el RACC vol que els consumidors deixin de pensar en el seu nom només quan els passa alguna incidència, i que també ho facin en les seves activitats quotidianes. A més dels mencionats serveis a la llar, el resultat més tangible d’aquest nou eix serà la creació d’una xarxa de tallers de mecànica ràpida per fer el manteniment dels vehicles.

Aquesta nova cadena de tallers suposarà una inversió d’uns set milions d’euros en quatre anys, que bàsicament es destinaran als locals. De tota manera, la companyia es planteja comprar alguna de les cadenes de tallers existents, o almenys una participació. Això sí: “Si aquests tallers porten la marca RACC, els gestionarem nosaltres i no una altra empresa”.

L’objectiu és que el 2020 aquests nous serveis aportin entre una cinquena i una quarta part de la facturació del RACC. “Els tallers aportaran entre un 10% i un 15%, mentre que els serveis a la llar i a la mobilitat un altre 10%”, diu Mateu. Tots aquests canvis s’emmarcaran, a més, en una renovació tecnològica per canviar els sistemes de la companyia, que costarà 16 milions d’euros.

Tot i el prestigi de la marca, la crisiha fet patir el compte de resultats de la companyia. L’any passat el RACC va facturar 260 milions, gairebé la meitat dels 500 milions del 2009. En alguns anys de la crisi ha patit pèrdues, però hi ha una bona notícia: l’any passat va guanyar prop de 10 milions, una xifra que supera els beneficis del 2009. Aquest resultat, però, es va deure a la venda del 51% de la divisió d’assegurances (que ja controla íntegrament Crédit Mutuel). En el present exercici la previsió de la companyia és obtenir un benefici d’1,1 milions. Això situaria el resultat en les magnituds habituals que registrava en els anys previs a la crisi, tot i que ara facturarà molt menys.

Amb tot, la davallada de les vendes també s’explica per la pèrdua d’importància de l’agència de viatges, que de suposar un de cada quatre euros que s’ingressaven abans de la crisi ara només n’aporta un de cada 14.

Finalment, el pla estratègic també preveu recuperar el milió de socis d’aquí al 2020. El nombre va estar per sobre del milió de persones entre el 2004 i el 2010, però des de llavors ha anat baixant fins als 820.000 socis al tancament del 2015, el 80% dels quals a Catalunya. Ara es vol recuperar la cota del milió, però Mateu avisa que potser hi haurà noves modalitats de ser soci, com el pagament per ús.

Un llast que ha patit la companyia ha sigut la mala marxa del Circuit de Catalunya, que està participat pel RACC en un 18% i que des del 2009 ha perdut diners cada exercici. L’any passat, però, el club va decidir guardar 8,5 milions com a provisió per cobrir-se de les pèrdues que li pugui suposar aquesta participació. Josep Mateu defensa que aquesta participació és “un servei al país”, ja que si s’analitza l’impacte aïllat de la Fórmula 1 és evident que és un espectacle deficitari per al Circuit de Catalunya, però “el que es fa té un gran impacte al territori i en la gent”. Sigui com sigui, Mateu admet que el Circuit va aconseguir guanyar diners “quan l’economia anava genial i hi havia el Fernando Alonso com a estrella”, dues variables que és difícil que es repeteixin en un termini curt o mitjà. És per això que admet que “és difícil” que alguna empresa o fons d’inversió vulgui comprar la instal·lació. “Hem de veure què fem”, conclou.