Empreses 27/04/2014

El regulador que empeny la porta giratòria

Vicenç Moliné
3 min

El que va ser durant 13 anys responsable del Banc d’Espanya, i un actor clau de les fusions de caixes, és avui el president de la patronal dels bancs espanyols

És estrany que el ministre d’Economia espanyol critiqui l’elecció del president d’una entitat privada, i més encara quan aquesta entitat és la que representa el sector financer espanyol. Luis de Guindos, però, no va dubtar a oposar-se públicament al nomenament de José María Roldán al capdavant de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), la patronal dels bancs espanyols.

El responsable de les finances estatals va considerar que el nomenament, confirmat per l’AEB aquest dimarts, no era “ni ètic ni estètic”. El motiu? Que Roldán era el director general de regulació del Banc d’Espanya fa només sis mesos, exactament el temps que un funcionari del seu nivell ha d’abstenir-se d’ocupar càrrecs al sector privat. Un exemple de portes giratòries entre l’administració i el sector privat que va portar el titular d’Economia a modificar la normativa per a casos similars.

Carrera tecnòcrata

Roldán, nascut a Terol l’any 1964, es va llicenciar en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat Complutense de Madrid l’any 1987 i va completar els seus estudis amb un postgrau al Centre d’Estudis Monetaris. L’any 1989 va començar la seva carrera al Banc d’Espanya al servei d’estudis de l’entitat, però el 1994 marxaria a Frankfurt, on inclouria al seu currículum la primera experiència internacional com a economista a l’Institut Monetari Europeu, el precursor del Banc Central Europeu.

Malgrat haver pogut presumir de tecnòcrata, el 1996 es va convertir en cap de gabinet de Rodrigo Rato quan aquest va assumir la cartera d’Economia durant el primer mandat del PP. Tot i aquesta curta estada, el nomenament va fer palesa la seva bona relació amb Rato, que es va fer evident ben aviat, quan el governador del Banc d’Espanya proposat pel PP, Jaime Caruana, el va escollir l’any 2000 com a màxim responsable de regulació, un càrrec que va ocupar durant 13 anys, els cinc últims en plena crisi econòmica. En aquesta etapa, Roldán ha estat un actor clau a l’hora d’ordenar les fusions de caixes que van acabar generant una bomba de rellotgeria com va ser el cas de Bankia, presidida precisament per Rato. L’any 2009, de fet, Roldán va impulsar un canvi de normes relatiu a les provisions que havien de fer les caixes, i que va deixar Caja Madrid en una situació més còmoda de la que tenia en aquell moment. Sis mesos després hi va aterrar Rato, que va liderar la fusió amb Bancaja i cinc caixes més i Caja Madrid va quedar com a entitat predominant.

Els problemes que va generar Bankia al govern i especialment a De Guindos, que va haver de negociar el rescat bancari amb els seus socis europeus, fan que no miri amb bons ulls tenir una persona pròxima a Rato com a interlocutor amb el sector financer, segons apunten diversos mitjans econòmics. Roldán, però, té el suport de les grans entitats financeres, especialment del BBVA i el Santander, que fa poc va fitxar Rato com a assessor. El seu vistiplau, de fet, ha estat clau en l’elecció del nou president de l’AEB, que haurà d’aprofitar la seva experiència tant al Banc d’Espanya com als organismes internacionals per defensar els interessos dels bancs espanyols.

stats