La recent adquisició de WhatsApp per part de Facebook per un import de 19.000 milions de dòlars és un exemple perfecte per il·lustrar la diferència entre l’economia convencional de béns tangibles i l’economia de la informació amb béns de bits, intangibles.
La valoració final de WhatsApp és d’una magnitud propera a la que fa la borsa per a Gas Natural. La diferència remarcable és que WhatsApp té només una seixantena d’empleats, en comparació amb els 2.663 de Gas Natural. WhatsApp deu tenir molt pocs actius tangibles i, en canvi, Gas Natural té un actiu d’uns 34.000 milions.
També hi ha una diferència essencial i és que, segons una regla d’inversors, mai s’ha de pagar més per una empresa del que costaria, com a alternativa, constituir-ne una de nova operativa. En el cas de Gas Natural, d’actius tangibles com són les canonades de gas, aquesta possibilitat no sembla factible i, en canvi, en el cas de WhatsApp, si més no, s’ha d’entendre.
Valor de l’usuari
El valor de WhatsApp recau en els seus 450 milions d’usuaris: ha assolit una posició majoritària que la converteix en un servei de referència. La Visa potser no és la millor targeta bancària i el Word tampoc deu ser el millor processador de textos, ni l’anglès el millor idioma, però són universals, i això té molt valor.
Amb la compra de WhatsApp s’han pagat 45 dòlars per usuari. El valor de Twitter, en termes d’usuari, és de 144 dòlars, el de Facebook de 126,4 dòlars, Skype 12,8 i YouTube 33. Per tant, des d’aquest punt de vista no s’hi veu res d’anormal.
Ara bé, el valor de l’usuari és bo si es tradueix en resultats. A WhatsApp se li estimen uns ingressos de 450 milions de dòlars, unes despeses de personal de 12 milions (200.000 dòlars de mitjana pels seus 60 empleats), unes despeses de transmissió de 4 milions i unes despeses de hosting de 129 milions. El resultat operatiu és de 314 milions de dòlars. Això significa que s’han pagat 60 dòlars per cada dòlar de benefici. La valoració que es fa de Facebook és de 112 dòlars per cada euro de benefici. També hi ha empreses bones en el sector, molt més barates, com Verizon, que s’està valorant a 11 dòlars per cada dòlar de benefici operatiu.
WhatsApp ha estat creixent a una taxa anual del 73%, cosa que significa que en un any es pot situar en 780 milions d’usuaris i arribar als 1.000 milions a finals del 2015. Si l’estructura d’ingressos i costos que hem explicat es manté, pot assolir un benefici de 590 milions d’euros l’any. I continua tenint marge per millorar els ingressos encara que sigui augmentant lleugerament la quota i fent publicitat. L’atractiu de la publicitat del WhatsApp és que permet fer saber a l’anunciant on es localitza el públic en cada moment.
Si WhatsApp arribés a situar-se a un nivell de 1.000 milions de benefici anual, això representaria un 5,2% sobre els 19.000 milions invertits. L’interès del deute públic a 15 anys està a prop del 4% sense risc.
El valor de WhatsApp radica en la seva tecnologia -una aplicació senzilla però de gran abast, i que permet als usuaris enviar i rebre missatges de text, imatges, àudios i vídeos a través d’internet- i en l’efecte de xarxa, ja que el gran nombre d’usuaris és el principal atractiu perquè nous usuaris s’hi afegeixin.
Sense cost addicional
Ara bé, a diferència del que passa en el gas, on calen canonades per fer clients, WhatsApp, com altres empreses del seu sector, ha pogut assolir 450 milions d’usuaris en només cinc anys, ja que tenir un nou usuari no comporta un cost addicional. Però, per aquesta mateixa raó, els clients de gas semblen més estables que els de WhatsApp. Sorprèn que per aconseguir aquests clients no hi hagi cap més opció que la compra de l’empresa.
Els bancs, les empreses de telefonia o els supermercats, per exemple, ofereixen productes sense benefici o amb pèrdues per captar clients. Facebook, que ja té una divisió de missatgeria, hauria pogut optar per aquesta estratègia. Seguint l’evolució del nombre d’usuaris de WhatsApp, s’aprecia que el nombre crític d’usuaris per assolir una posició dominant era del voltant de 75 milions.
Ens preguntem si Facebook no hauria pogut estalviar-se molts diners invertint alternativament 45 euros per captar nous usuaris, fins a arribar a una xifra crítica a partir de la qual el creixement següent estigui assegurat.
Havent-se decantat per comprar l’empresa, la clau de la inversió és que WhatsApp pugui mantenir el nombre d’usuaris, la posició dominant i l’efecte xarxa, ja que amb el rendiment previst a curt termini el període de recuperació de la inversió és llarg.
Economies d’escala
En l’economia de béns tangibles produir més costa més i, en aquest context, els preus ens informen implícitament dels gustos, les preferències, els costos, la productivitat, la tecnologia, etc., però a mesura que ens endinsem en l’economia de la informació predominen les economies d’escala i els aspectes subjectius guanyen pes. La fortalesa o la feblesa de WhatsApp o Facebook o Skype cal valorar-la tenint en compte aquesta característica.
Aquestes són les regles de l’economia de la informació, fent referència al títol del llibre de Hal Varian Information rules. A strategic guide to the network economy. Aquest professor ha passat de ser un acadèmic especialitzat en microeconomia a economista en cap de Google. I de Google s’ha dit que també va estudiar la compra i hi va desistir.
