L’EXECUTIVA AGRESSIVA

La realitat virtual anirà millor que Skype?

No sé vosaltres, però jo gairebé mai he pogut mantenir una videotrucada per Skype en la qual tot funcionés perfectament. He utilitzat aquesta eina per parlar amb possibles socis a Colòmbia o per mantenir una reunió digital amb els nostres informàtics, que són fora de Barcelona. La paciència, ho he de dir, no és la meva principal virtut i si falla la connexió, el micro, la càmera o els altaveus em poso nerviosa.

Aquesta setmana, en canvi, he tingut a l’oficina, tancat i sense poder sortir, el nostre programador web. Estem canviant moltes coses i, farta de no poder-li dedicar temps, m’he tancat amb ell la meitat de la meva jornada per poder començar i acabar aquesta feina tan complicada de zeros i uns. I no sabeu com ha estat de productiu. Hi ha reunions que no serveixen de gran cosa, però d’altres que són un èxit per un motiu: quan estàs reunit amb algú no estàs disponible per fer una altra cosa.

El fet és que, entre un dia i un altre d’aquesta setmana, el meu col·lega informàtic m’ha parlat d’una cosa que revolucionarà el món de les reunions: la realitat virtual. Aquest any han començat a sortir al mercat les primeres ulleres de realitat virtual accessibles per al gran públic (menys de mil euros) i no serveixen només per matar marcians o fer karate.

I per a què serveixen, doncs? Segons em va explicar amb clarividència el meu company de fatigues d’aquesta setmana, per a milers de coses ben pràctiques. “¿No t’agradaria poder veure una casa abans de comprar-la? ¿O assistir a una reunió, cara a cara, amb un proveïdor a Rússia? Fins i tot et pots donar la mà, amb un guant especial”.

Estic segura que per als que tenim trenta-pocs anys estem en un món en què les coses no és que “són ja així”, sinó que “comencen a ser el que seran”.

El món que ens espera als resistents tecnològics serà increïble, i pot ser que fins i tot funcioni a la primera.