Professor d'Esade i consultor
JOSEP MARIA GALÍ

El racó del consumidor

Embotits

Després d'un pont de travessa pirenaica i empordanesa, us parlaré de l'economia del turisme. Xinesos a Ribes de Freser, alemanys a Pals, americans a Castellfollit de la Roca, espanyols jubilats a la fageda d'en Jordà, francesos comprant embotits a Camprodon, barcelonins a Pals, holandesos a tot arreu: una bona mostra del turisme que ens dóna vida i que fa que la crisi econòmica sigui relativament suportable. Pujant el Balandrau em preguntava què seria del nostre país si no tinguéssim aquest mannà migratori recurrent que deixa diners a restauradors, hotelers, transportistes i botiguers.

Mannà

Em va passar pel cap un pensament: que un mannà massa abundant pot acabar sent una trampa mortal per a un país. El petroli per a Veneçuela, el coure per a Xile i potser el turisme per a Catalunya poden acabar fent més mal que bé. Es crea un desequilibri en l'estructura econòmica que fa que el país sigui més vulnerable, i més vulnerable, a la llarga, vol dir més pobre. Els països amb els quals m'agradaria poder comparar Catalunya són més equilibrats. Baviera no té 16 milions de visitants. Ni Holanda. Ni Noruega ni Suècia. La proporció visitants/locals és desmesurada a Catalunya.

Qualitat

Tradicionalment, el sector turístic de demanda massiva ha donat lloc a un tipus d'empresari poc innovador i poc curós en la qualitat. En els últims anys, potser una dècada, això ha canviat bastant al nostre país, encara que em fa l'efecte que no prou. Excel·lent allotjament i gastronomia a Ribes, servei i restauració de qualitat a Tregurà, allotjament amb bona qualitat-preu a Olot, restauració correcta. A Pals, tot i el risc de massificació que sembla inevitable a la Costa Brava, la paella i la fideuada tenien un aire casolà. Tot plegat, representatiu d'un sector que a poc a poc va trencant amb la inèrcia de les masses i emprèn el camí cap a la qualitat.