CONSUM
JOSEP MARIA GALÍ

El racó del consumidor

El racó del consumidor / CÈLIA ATSET Zoom

Neorurals

Avui he vist un reportatge sobre la venda de pobles abandonats a Catalunya. Es venen sencers, alguns amb una pila de terreny, desenes d'hectàrees, cases derruïdes i camins intransitables. Em pregunto quina motivació pot portar algú a comprar un poble abandonat. D'entrada sembla excitant, fins i tot romàntic! Un poble sencer enmig d'una natura impressionant! Deia la persona que entrevistaven que els que els compren són o bé gent a qui li sobren els diners, o bé joves que inverteixen un capital per anar-hi a viure i refer-lo, una mena de neorurals amb capacitat d'inversió: els pobles no són cars però cal posar-hi molts diners i energia per transformar-los en un lloc habitable.

Motivacions

Potser en l'entorn actual de tant atur i males notícies, sense perspectiva positiva i amb una desconfiança sistèmica respecte als que lideren el país, la temptació al replegament és forta. És forta la temptació d'engegar-ho tot a dida, una expressió molt catalana que descriu un fet curiós: entregar un infant a una dida perquè el pugui alletar. No entenc què hi ha de negatiu en aquest fet. Sempre he sentit parlar bé de les antigues dides... En tot cas, no poder resistir a la pressió de la vida a la ciutat i replegar-se en el món rural és un fet respectable. Qui no ha pensat alguna vegada allò de "ho engego tot a rodar i me'n torno al poble"?

Rodalies

Arriba un moment en què el món urbà es fa poc tolerable per als ciutadans. Soroll, trànsit, multes, obligacions socials i despeses estructurals que no milloren el nostre estat vital. Tot plegat, potser massa per a qui no vol suportar-ho. Quan vivia a París, un amic em va dir que París era un état d'esprit . I que quan baixaves del tren d'aquest estat anímic no hi havia qui aguantés a la ciutat. Ah, la banlieue ! Aquest lloc on pots mantenir un état d'esprit a temps parcial i respirar una mica de l'insuportable tràfec diari....

Professor d'Esade i consultor