Estancament
Em pregunten sovint a classe quan s'acabarà la situació d'estancament del consum. En termes de màrqueting, és el que en diem la conversió d'un mercat potencial no motivat a un mercat potencial motivat que en algun moment passarà a ser mercat real. Bàsicament, canviar d'estat d'ànim i decidir-se a comprar. Hi ha dos motius per preveure un allargament sine die de l'estancament. El primer és que hi ha poques persones amb liquiditat per afrontar compres, en un entorn de poc crèdit. Qui vulgui fer una despesa l'ha de fer contra ingressos o estalvis, i això comporta un sentiment de més vulnerabilitat.
Bassa podrida
La segona causa no és econòmica, sinó social. La impotència de la classe política, que abans portava a comportaments de tempteig, de veure qui crida més, està convertint-se en un fet tan acceptat per la ciutadania que ja ningú ni creu en cap partit, ni creu que hi pugui creure en el futur: s'instal·la la percepció que la classe política és incapaç de fer reformes transcendentals, que suposen trencar marcs molt establerts. I que si ho fes, cometria una mena de suïcidi col·lectiu que cap classe social està disposat a fer. Totes les grans reformes sistèmiques estan aturades arreu, encallades en una bassa de por que podreix l'esperança de la societat i dels ciutadans. No corre aigua.
Massa crítica
Les ruptures de marc no vénen mai dels que troben confort en el sistema, sinó dels que se'n senten cada vegada més alienats. La massa crítica s'ha superat. Des dels desnonats i els aturats sense subsidi, als autònoms que hem de finançar l'estat abans de cobrar, els estudiants sense perspectives, els emprenedors sense inversors o els funcionaris que se senten enganyats; la massa de descontentament és massa gran, i la fermentació social, lenta però segura, acabarà trencant les parets de la bassa i l'aigua neta tornarà a entrar. I tornarà el consum.
Professor d'Esade i consultor
