'Co-'
Una empresa de Barcelona em va convidar fa poc a fer una xerrada a la seva reunió anual amb l'objectiu d'animar i motivar el personal. Un repte gens senzill, si el que toca és parlar d'economia i societat. Se'm va ocórrer fer un joc al voltant de tres síl·labes: co , re i so . Els assistents havien de trobar paraules començades amb aquestes lletres, que se senten tant en aquests temps: compartir, cooperar, codirigir, col·laborar, competir, comunitari... i algunes de més estranyes, neologismes com coactuar, cocrear, coparticipar, coeducació, consum col·laboratiu, etc. El prefix co- , del llatí cum , segons el diccionari vol dir "unió, companyia", el que necessitem precisament en aquests moments no fàcils.
'Re-'
El mateix joc al voltant del prefix re ens feia pensar en els verbs reintentar, reciclar, repensar, reconsiderar, revaluar, reavaluar. En definitiva, tornar-hi, que no ha estat res, encara que hàgim perdut deu anys de vida econòmica en termes de generació de riquesa. Hem de continuar tirant, encara que no sabem gaire on ni com. Se hace camino al andar . Però no de qualsevol manera, amb valors nous (o vells renovats), amb ganes de tornar a considerar el que fèiem i el que pensàvem, i la manera que teníem de viure. Re- vol dir cicle, anada i tornada; ens recorda que tot torna, que el món no és infinit ni lineal, i que no queda més remei que trobar en el transcurs de les voltes alguna cosa més que mareig.
'So-'
Social, solidari... SOS! -va afegir algú amb sentit de l'humor-, l'esperit comunitari torna a escena. L'individualisme com a motor de l'activitat social i del progrés de tots plegats es matisa amb un renovat sentiment de grup, però no només de grup primari, en el qual podem tenir la temptació de replegar-nos en èpoques de turbulència, sinó secundari, el que no coneixem directament, personalment, com a conjunt de persones amb qui compartim camí.
Professor d'Esade i consultor
