CONSUM
JOSEP MARIA GALÍ

El racó del consumidor

Una broma

Dilluns vaig anar a fer esquí de muntanya a la Tossa Plana de Lles, la segona cima més alta del Pirineu oriental. Dia esplèndid. Ni fred ni calor. Vam sortir des del Cap de Rec i vam fer tota l'aproximació per les pistes d'esquí de fons. Impecables, tenint en compte l'època de l'any. Senyalització excel·lent. Poca gent, tot i que era encara molt d'hora molt d'hora i no tothom és matiner com Pep Guardiola. Preu del forfet: 3,50 euros. Una broma. Amb això no es paga ni el gasoil de la màquina de trepitjar. Jo estava esperant que com a mínim demanessin 10 o 15 euros.

Fer les paus

En baixar de la cima ens apropem a l'oficina per enraonar amb el responsable de l'estació. Ens explica que ha estat un any excepcional pel que fa a la neu. Que l'any passat van obrir només tres dies. I que almenys aquesta temporada faran les paus. Ha nevat una mica cada dia, i per tant cada dia era necessari trepitjar. El maquinista no ha parat de treballar. Hi havia jornades (més ben dit: nits) en què feia fins a 14 hores. Feina per a tothom. Cosa bona. I qui paga la festa?

Arruïnats

Em comenta el director de l'estació que li van venir uns esquiadors queixant-se que hi havia uns metres de traça ventada. Però com tenen la barra de queixar-se després d'haver pagat només 3,50 euros! Li comento que tal com estan les condicions de l'estació podria cobrar tranquil·lament 10 euros per forfet. Cobrar molt menys del que costa un bé o servei és perjudicial per a tothom. Perquè llavors el client no valora el que compra, i el responsable d'explotar l'estació té una sensació de menysteniment i de poc estímul per tenir les coses en estat òptim. Total, és gratis! Però al final, com que no existeixen els free launches -les llanxes gratuïtes-, ho acabem pagant entre tots. I així anem: arruïnats i insatisfets.

Professor d'Esade i consultor