CONSUM
JOSEP MARIA GALÍ

El racó del consumidor

Renda

Les dades sobre la renda disponibles alerten que s'està reduint als nivells del 2001, amb l'afegit que la distribució és molt més desigual que fa 13 anys. S'ha perdut una dècada i, a més de perdre-la, l'activitat econòmica que s'ha generat en tot aquest temps només ha resultat a fer més rics els rics, més pobres els pobres i deixar tocada, i potser enfonsada, la classe mitjana, que és la que dóna estabilitat a un país i assegura uns mínims de mercat interior que fan bullir l'olla a milers de pimes que asseguren més del 70% de l'ocupació del país.

Frivolitats

A aquest desgavell, conseqüència de l'España va bien de l'Aznar i de les frivolitats inversores del socialisme, que a Catalunya ens han deixat arruïnats per una generació, hi hem d'afegir la manca d'expectatives, i per tant, de creixement de renda i riquesa dels ciutadans d'aquest país. La propensió al consum depèn de la renda i la riquesa i de la percepció de renda i riquesa. Ara tot va cap avall. Els que pensin muntar un negoci sobre l'estimulació de la propensió a consumir de la gent que s'ho pensin dues vegades, llevat que es dirigeixin als pocs que són ara més rics que mai, en termes relatius i, segons quins, en termes absoluts.

Promeses

Hi ha una recomanació clara: si vostè vol tenir clients, el que ha de fer és ajudar la gent a resoldre els problemes de la seva vida diària, que en té, i molts. No es tracta de prometre la felicitat a través de la possessió ni intentar fer creure que pagant diners per una marca que promet qui sap què serem més guapos, feliços, magnífics... o potser absurds, com cantava La Trinca fa anys. Els negocis, fins i tot en un entorn molt més ampli que el de Catalunya i l'Estat, en un entorn europeu, hauran d'adaptar-se a aquest mercat. Un mercat on de calés se'n guanyaran menys -potser els que tocava guanyar en el passat- i que ara s'han esfumat. Amb rendiments d'un dígit. I gràcies.

Professor d'ESADE i consultor