Indecent
Que hi ha pisos que no es venen? Doncs que els cedeixin a qui els necessita i no els pot pagar. L'última estratègia de màrqueting immobiliari del govern espanyol és una indecència més, a les quals ja ens comença a tenir acostumats el lobi polític-financer-immobiliari que domina el país. Ara resulta que el govern s'ha d'ocupar de vendre pisos i que hi ha quatre ministeris que estan darrere d'una operació comercial que consisteix a intentar reduir l'estoc de pisos buits i invendibles a base de concedir el permís de residència a qui els compri. A part d'indecent és surrealista. Només de pensar una mica en el que es pot derivar d'aquesta brillant idea em poso a tremolar.
Tremolo...
Imaginem que un inversor estranger compra 100 pisos. ¿Li donarem 100 permisos de residència, que revendrà al mercat? Bon negoci! Els podria llogar als mateixos a qui els ven el permís de residència, portar-los al país i fer-los treballar en l'economia submergida. Com a Cobo Calleja, una iniciativa econòmica que tothom coneixia, que s'ha deixat créixer com un monstre, que ha arruïnat un munt d'empreses del país que competeixen pagant els seus impostos i que a més encara tenen la barra de posar-se la medalla d'haver fet una operació policial que arriba tard i probablement s'ha fet malament.
Què fan?
A part de les conseqüències d'aquesta barbaritat, em pregunto a què es dediquen els governants que tenim a Madrid. Per què no deixen de fer d'escolanets de bancs i caixes i es preocupen de la gent que ho passa malament? Per què fan el pla de vendes de les desferres del naufragi col·lectiu que ens ha arrossegat a tots? Com diria Comte-Spontville, quan es barregen els ordres surten els monstres. Quan s'intenta resoldre des de la política les vendes de pisos, a part de distorsionar el mercat i la competència, es corre el risc de crear monstres incontrolables. Al mercat el que és del mercat i a la política el que és de la política.
Josep Maria Galí és professor d'ESADE i consultor.
