El racó del consumidor

Alertes

Sembla increïble fins a quin punt la raça humana és capaç d’incubar la seva pròpia destrucció. L’ARA recollia dilluns un estudi encarregat per la NASA en el qual es conclou que la depredació dels recursos naturals i la desigualtat social portaran abans de la meitat de segle a un col·lapse generalitzat de la societat industrial, o postindustrial, com alguns l’anomenen. De fet, l’interès d’aquest informe respecte a la recerca sorgida del Club de Roma és que afegeix a la depredació dels recursos naturals el factor de desigualtat social. Els rics, el capital, en la seva cursa per seguir acumulant riquesa, dominen la classe política, impedeixen que canviï el sistema i creen una economia absurda.

Ostentació

Quan la desigualtat polaritza el mercat, el capital s’adapta. Creix el mercat del luxe en el seu vessant més expressiu i menys innovador. El luxe innovador perd la seva legitimitat a favor del luxe ostentós. I els negocis que van a preu -el famós low cost de la mala qualitat de la vida de cada dia- exigeix als inversors molt volum, molt capital i molta rotació per un marge estret i volàtil. Això escup del mercat els operadors petits que intenten guanyar-se la vida amb una bona qualitat de producte i un marge raonable. No hi ha prou classe mitjana que se’l pugui permetre.

Cul-de-sac

Finalment tot arriba al final d’un carrer sense sortida. Un cul-de-sac, com diem els catalans en aquesta expressió que s’ha fet internacional. El sistema es col·lapsa. Evitar-ho passa per una solució política impossible en el sistema del capital global. Em pregunto si hi haurà alguna nació intel·ligent que decideixi sortir d’aquest sistema insostenible, que posi fre a la desigualtat i a la depredació de recursos naturals i pugui viure al marge d’aquesta deriva que reprodueix dinàmiques històriques tan conegudes com oblidades. ¿Potser Catalunya?