El racó del consumidor

Perquès

Segueixo amb preocupació el menyspreu profund que la nostra societat i els pitjors polítics mostren cap al que s’anomenen les humanitats. Això en el futur tindrà conseqüències greus en molts àmbits. Els pedagogs i els psicòlegs parlen de l’impacte negatiu en la vida de les persones, en el seu desenvolupament com a éssers humans, en la seva resiliència, tan necessària davant dels temps convulsos que vivim i viurem. Tenen tota la raó. Deixar les humanitats de banda és deixar de banda el món dels perquès. Vaig trobar pel carrer un bon amic, que havia venut una empresa per una fortuna. Li pregunto: “Què faràs ara?” I em diu: “Gaudir de la vida. Si no, per què ho fem, tot plegat?”

Gaudir

Gaudir d’una vida plena depèn de les possibilitats que tenim de trobar perquès. I els perquès no es troben ni en l’economia ni en la tècnica, es troben en les humanitats. Buscar els perquès en l’economia -i en el consum- porta a una societat insostenible, en què és impossible augmentar el nivell de benestar per altres vies que no siguin la depredació dels recursos de l’ecosistema. Què passa si no coneixem ni tan sols que existeixen les humanitats com a biblioteca infinita de milers d’anys de cultura i de saber? Que aboquem el món dels perquès a les satisfaccions materials. Insostenible.

Mala notícia

Quan estudiem com pot funcionar una economia menys materialitzada, és a dir, en què els increments de consum i de benestar no se centrin en béns físics escassos sinó en béns immaterials infinits, ens trobem que el fonament de l’assignació d’utilitat personal a aquests béns es troba en el coneixement i el gaudi de les humanitats. És per això que la deriva excessivament econòmica i tècnica que es vol donar a l’ensenyament és una mala notícia. És tirar sal al camp on ha de créixer una nova societat que per sobreviure necessita reduir el consum material i incrementar el benestar.