El racó del consumidor

El racó del consumidor / CRISTINA CALDERER Zoom

Consumisme

A casa nostra es produeix un fenomen ben curiós. Bé, de fet també als Estats Units i en altres països. A les escoles primàries i secundàries es realitza un gran esforç per explicar als alumnes els reptes del creixement en un món de recursos limitats, el consum responsable, la necessitat de respectar el món material. Cada vegada més alumnes de batxillerat volen fer el treball de recerca sobre consum i entenen el consumisme com a malbaratament. Els nois es basen en una lògica ben senzilla: tenen consciència que el món és global, que els recursos són limitats, i no entenen que es pugui continuar creixent en el consum de manera indefinida.

Qüestionament

L’Ajuntament de Barcelona i altres institucions han fet grans esforços per introduir els principis de l’Agenda 21 sobre sostenibilitat a les escoles. Els resultats han estat molt positius. Però què passa quan els nois arriben a la universitat? Doncs que en la majoria de les universitats, tant públiques com privades, el tema desapareix com a issue, és a dir, com a tema rellevant. Desapareix sobretot on més falta fa: a les facultats d’econòmiques i empresarials. I desapareix per una raó bàsica: es considera que els límits del creixement posen en entredit la teoria econòmica prevalent, el que els anglesos en diuen la conventional wisdom.

Resistència

No fa gaire parlava del tema amb una catedràtica de la universitat, una economista molt reconeguda. Simplement considerava irrellevant el tema, deia que els recursos no són limitats perquè el mercat s’ocupa de substituir-ne un per un altre. Un altre famós professor d’una escola de negocis va negar l’impacte del canvi climàtic sobre el desenvolupament i el benestar. Un tercer em va dir que l’economia no s’havia de preocupar de la felicitat de les persones sinó del creixement i de crear llocs de treball. I així anem: amagant el cap sota l’ala, com els estruços.