El racó del consumidor

Intangibles

Els béns intangibles tenen algunes particularitats. Per exemple, què fa diferent una classe de guitarra d'una altra? En primer lloc, qui la dóna. Un bon guitarrista que, a més, sigui un bon professor farà una classe de primera, tindrà cua d'alumnes i potser podrà cobrar més cara l'hora. D'això se'n diu meritocràcia: a qui ho fa millor li va millor. Mirem què passa en l'ensenyament públic. Hi ha uns senyors que passen un examen i guanyen una plaça, és a dir, un lloc segur on cobraran el mateix ho facin bé o menys bé.

Els millors

La competència professional és la base dels béns intangibles. També ho és dels que a través de la seva feina transformen béns tangibles, com el cuiner que fa un bon estofat i el barista que fa el millor espresso. Per tant, l'ofici que s'aprèn amb la formació, l'entrenament i la repetició és la base de la millora i el progrés. És per això que quan els joves a punt d'entrar a l'escola de negocis em diuen que volen muntar una empresa, els pregunto: "De què voldries muntar el negoci?" "No ho sé, d'una cosa amb què es guanyin molts diners", diuen alguns. "Anem malament", responc. Els negocis sostenibles es basen a saber-ne més d'un ofici i ser capaç d'anticipar-se al futur.

Suar

Consumir un bé intangible normalment requereix més esforç que comprar-ne un de tangible. Arribar a tocar decentment un instrument musical demana disciplina i concentració, igual que tenir un cos en forma. Tot plegat és difícil de comprar sense passió i emoció. Pregunteu als vostres amics què els agrada fer en el seu temps d'oci: la majoria us parlarà d'experiències i vivències que requereixen esforç. Molts formats innovadors de comerç es basen en aquest fet i faciliten als clients la participació en la prestació del servei o el disseny del producte. Comencem a estar tips de comprar coses acabades. Cada dia ens agrada més ficar cullerada.