El racó del consumidor

Compartir

Llegeixo a la premsa que alguns directius del sector de l'automòbil estan preocupats perquè els joves no mostren gaire interès per comprar un cotxe. Entenc que estiguin preocupats. Aquesta falta d'interès és real, ho constatem en els estudis de mercat. I no només afecta l'automòbil, sinó que es pot fer extensiu a molts béns de consum que o bé han perdut el seu valor simbòlic com a portadors de valors desitjats o bé aquest significat ha estat transferit a un altre producte. Aquest doble fenomen és típic d'una societat en la qual el consum comença a deixar de ser la pedra angular del sistema de comunicació de significats socials i dels significats associats al mimetisme essencial a la condició humana.

Eficiència

Si resulta que per satisfer la seva necessitat d'autonomia i mobilitat els joves d'avui no necessiten un cotxe, sinó que ho poden fer més barat (molt més barat) amb una utilització intel·ligent del telèfon mòbil, amb totes les possibilitats que aquesta tecnologia ofereix per compartir serveis de mobilitat i trobar solucions més eficients, no ens estranyi que la petita pèrdua de conveniència i comoditat que suposa la utilització d'aquestes solucions es vegi molt més que compensada per l'estalvi econòmic que s'obté de la no-possessió del bé (l'automòbil, en aquest cas).

Identitat

En termes col·loquials: tenir un cotxe és un luxe que els joves no es poden -ni volen- permetre, si no és que els costos fixos de la possessió els paga un altre (els pares o l'empresa, per exemple). Els joves del futur en societats amb infraestructures de transport públic eficients, i amb alternatives d'ús basades en el compartir, no voldran posseir cotxes. Si no és que encara formen part d'aquesta societat adolescent i necessiten -com en les societats emergents- expressar els seus valors i el seu projecte de vida posseint un automòbil i fent del seu ús un element d'identitat personal.