El racó del consumidor

Rocòdrom

En els últims temps he observat que cada vegada hi ha més gent que se sent atreta per l'escalada. No fa gaire, a Ciurana, era impressionant veure la quantitat de gent penjada a les parets que hi ha en aquells entorns. Feia molt de vent, però això no descoratjava aquesta pinya de valents que metre a metre anaven pujant per diferents vies fins a dalt dels cingles. També es constata una gran afluència als rocòdroms, instal·lacions que solen ser indoors, on s'entrenen petits i grans per grimpar per parets impossibles i sentir sensacions que els que practiquen l'escalada diuen que són úniques.

Desafiaments

Què fan els nens quan poden moure's? Pujar per tot arreu. Grimpar sobre les cadires, les taules, els llits, pujar i baixar, saltar i, especialment, enfilar-se. Què té això d'enfilar-se que ho fa tan atractiu per a la canalla? Què fa tan atractiu que un enxaneta de 5 anys s'enfili com un ocell dalt d'un castell de cinc pisos? Em direu probablement que és la descàrrega d'adrenalina, el plaer de sentir el cos desafiant les lleis de la gravetat, el plaer de sentir les tensions i distensions de cada un dels músculs del cos, de veure com som capaços de transitar per llocs impossibles amb l'ajuda només de les mans i dels peus.

No tan nens

L'escalada als rocòdroms té un atractiu addicional: es fa molta gimnàstica, molta musculació i a la vegada molts estiraments practicant una activitat molt més divertida que estar en una fila escoltant les ordres del clàssic professor de gimnàs, que solia portar un xiulet a la boca i ens feia la vida impossible quan érem petits. És divertit pensar on haig de posar el peu o estirar la mà, i fer un circuit d'un color cada vegada més difícil. Bé, tot això que els explico és de segona mà. Per entendre un mercat el millor que es pot fer és provar el producte. La setmana que ve a veure si es confirmen les meves cabòries....