El racó del consumidor

Fresc?

La fruita dels súpers no sol ser de qualitat. Els préssecs acostumen a ser dessaborits, els plàtans molt bonics però poc gustosos... La fruita tropical és sovint un atemptat al gust d'origen. Qui hagi tingut ocasió d'assaborir mangos i papaies a l'Amèrica Llatina quedarà ben decebut si se li acut comprar-ne en un súper de Barcelona. Amb la verdura es defensen una mica millor, però amb resultats encara poc satisfactoris. La patata tampoc dóna tant de joc com la fruita, i la mongeta és un producte més fàcil. Amb els tomàquets, que de fet són una fruita, el desastre gustatiu no amaga l'èxit visual. Amb el peix, resultats molt desiguals.

Garanties

Alguns súpers tenen una bona peixateria, raonable. L'origen del peix no s'explica com cal, i es desconfia de les ofertes. Una oferta en peix s'ha d'explicar molt bé, estem parlant de productes molt sensibles. Amb la carn passa una mica el mateix, encara que hi ha algunes marques amb origen i garantia que ens ajuden a escollir. Però de manera general sembla que les cadenes de supermercats estiguin més preocupades per la quota de mercat i el volum de producte envasat que s'endú el client que per la qualitat en el fresc, que és el que ens faria més feliços als que no tenim temps d'anar a comprar a la millor botiga.

Negocis

Aquesta lluita per la quota de mercat s'explica perquè al final els supermercats depenen dels resultats financers. Les empreses s'han d'ocupar del que els genera valor, i sovint els maldecaps que comporta tenir una bona secció de fruita, incorporar productes orgànics i de proximitat, vetllar per la qualitat dels frescos o tenir personal especialitzat, generen massa despesa i probablement un impacte negatiu al compte de resultats. Em pregunto com s'ho fan a Suïssa i Alemanya, on Migros, Coop i Rewe tenen assortiments de frescos d'una qualitat incomparable.