JORDI BOSCH I GARCIA

La rabassa no és morta

Que la Terra doni voltes al Sol és la raó primera que marca els cicles al nostre planeta. Primavera, estiu, tardor i hivern se succeeixen, any rere any. Durant l'hivern, l'estació més dura des del punt de vista climàtic, tot s'atura.

Les fulles dels arbres han caigut i la natura sembla morta. No hi ha moviment ni activitat. Tot sembla esperar alguna cosa: que la bonança torni.

Aquest és el moment que cal aprofitar per podar els arbres. Com millor i més profunda sigui aquesta poda, més gran serà la florida, i més forta. Una bona escapçada fa l'arbre més poderós.

En un món de recursos limitats, l'economia està dissenyada perquè també sigui cíclica. Hi ha crisi perquè hi va haver creixement, anteriorment, i perquè n'hi tornarà a haver més endavant. No s'hi pot fer res, entenent que no hi ha voluntat global ni real de canviar un sistema insostenible basat en el creixement.

En qualsevol cas, la crisi, com l'hivern, és el millor moment per preparar-nos per al creixement econòmic. Les retallades són necessàries. La qualitat d'aquestes retallades i la seva intensitat, en la mesura que sigui la justa, seran la millor garantia per afrontar el nou creixement econòmic.

A Catalunya moltes empreses han tancat. No van saber aprofitar la bonança del cicle anterior per preparar-se per a l'hivern. Les altres han hagut de retallar, però si ho han fet bé hauran mantingut viva la rabassa, el nucli, el rovell... i eliminat el greix i les càrregues innecessàries.

La poda, a més a més, com en els arbres, condiciona el creixement futur en direccions determinades, que ens haurien d'evitar de caure novament en els mateixos errors del passat.

Aquestes empreses, quan surti el sol, flueixi el crèdit i s'activi el consum ressorgiran, basant el seu creixement en les branques més fortes i en les noves que brotaran. Tots els hiverns, encara que durin 300 anys, s'acaben.

A Catalunya, la rabassa no és morta! SÍ: la terra segueix sent nostra; i SÍ: podrem decidir el seu futur.