EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ / JOAN FAUS

Álvaro Nadal, la qüestionada mà dreta de Rajoy en economia

El cap de l'Oficina Econòmica de la Moncloa hauria de ser el contacte que facilités les relacions amb Berlín i Brusel·les. El seu caràcter, però, fa que es refredi el diàleg

La qüestionada mà dreta de Rajoy en economia / ANTHONY GARNER Zoom

Quan Rajoy viatja a Brussel·les ho fa acompanyat d'un petit seguici que l'acompanya fins a les portes de les reunions en què es negocia el suport europeu a la convalescent economia espanyola. Entre els membres d'aquest seguici, sempre en un segon pla, hi ha Álvaro Nadal. El cap de l'Oficina Econòmica de la Moncloa és un dels membres del PP més fidels a Rajoy. Després de la victòria electoral del PP, de fet, la sorpresa va ser que Nadal es quedés sense una cartera ministerial. En lloc d'això, Rajoy va preferir tenir-lo a prop.

Amb 42 anys, aquest madrileny és llicenciat en empresarials, ciències econòmiques i dret per l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (Icade) i ha fet un postgrau a Harvard.

Va aprovar les oposicions a economista de l'Estat amb matrícula i durant el segon mandat d'Aznar va treballar en els gabinets del llavors ministre d'Economia, Rodrigo Rato, on va coincidir amb l'actual ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Amb la derrota electoral del 2004, Nadal es va mantenir al costat de Rajoy fins a formar part del nucli dur de l'equip econòmic del PP amb tota la confiança de la que seria la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

Mà dreta de Rajoy

Un cop format el govern i davant la perspectiva d'haver de negociar amb Brussel·les i Berlín, el domini de l'anglès i l'alemany de Nadal (a part de la seva estada als Estats Units, viatjava sovint a Alemanya, on la seva dona va treballar com a assessora a l'ambaixada espanyola) el convertien en el candidat perfecte per tractar amb els funcionaris europeus. Rajoy, a més, va veure en el seu perfil econòmic l'assessor perfecte per governar enmig d'una crisi.

Tot i aquests punts a favor, als quals s'han de sumar les seves profundes conviccions neoliberals alineades amb les que es pregonen des del nord d'Europa, el seu paper no està donant tots els resultats que s'esperaven. En un perfil publicat recentment per la influent agència Reuters s'expliquen les seves desavinences amb el govern alemany, amb qui havia de tenir una sintonia absoluta.

En lloc d'això, Reuters assegura, citant un alt funcionari alemany: "Nadal és difícil de tractar. Podríem dir que s'ha convertit en part del problema més que de la solució". Persones consultades per l'ARA que el coneixen confirmen aquestes paraules i hi sumen els qualificatius de "repel·lent" i "sobrat", i afegeixen que "dóna lliçons a tothom", unes qualitats que haurien refredat molt les seves relacions amb els alts funcionaris alemanys, que, segons Reuters, no el consideren un bon interlocutor i qualifiquen les converses amb ell de "desagradables".

Gran influència

Tot i això, Nadal manté tota la confiança de Rajoy, que l'envia a negociar els preparatius de les reunions de màxim nivell a Brussel·les i que l'utilitza com a àrbitre entre els seus dos ministres econòmics, Montoro i De Guindos.

Nadal, com a braç econòmic de Rajoy, també hauria de ser el vincle amb els empresaris, aprofitant la presència del seu germà a la cúpula de la CEOE. Tot i això, persones que hi han tingut tractes reiteren que té un caràcter "prepotent" i afegeixen que "no sap res de pimes ni d'economia real: és un buròcrata".

En qualsevol cas, i com assenyala un economista citat per Reuters, "hi ha poques persones del seu nivell per optar a substituir-lo".