TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Per què volem utilitzar el mòbil amb la veu?

Els programes per no haver de tocar els aparells amb les mans guanyen importància sense que els usuaris acabin d'entendre'n l'objectiu

Per què volem utilitzar  el mòbil amb la veu? / ROBERT GALBRAITH / REUTERS Zoom

Es podria dir que la tendència va arrencar amb Apple i el seu programa Siri per a l'iPhone 4S. Encara que no va ser la primera aposta d'aquest tipus, sí que va resultar la més decidida i de més repercussió. Amb Siri quedava inaugurada una nova manera de gestionar els smartphones que fins aleshores s'havia circumscrit a entorns d'accessibilitat als ordinadors per a discapacitats.

Però Siri inicialment va ser vist com un caprici més de Steve Jobs, una altra extravagància del geni de Palo Alto. A més, els seus començaments van ser similars als dels mapes d'Apple: errors, ineficiència, situacions còmiques, perplexitat dels usuaris... No obstant, avui no només l'iPhone 5 té una versió de Siri en espanyol, entre altres idiomes, sinó que a més distingeix diferents pronunciacions. Tot i així, per a molts usuaris Siri segueix sent una anècdota.

Per què tant encaparrament amb Siri? D'ençà que existeix la ciència-ficció moderna, voler controlar les màquines amb la veu humana és un desig gairebé constant. El precedent més pròxim és Kitt, el cotxe fantàstic de la sèrie de televisió dels vuitanta que resolia crims. Com a programari, Kitt no es diferenciava gaire de Siri, llevat que en lloc d'un mòbil servia per fer anar un Pontiac Firebird: entenia les ordres, les processava i actuava en conseqüència.

Encara que Kittsigui producte de la ficció, la comparació és útil per adonar-se de fins a quin punt pot resultar eficaç el desenvolupament de sistemes de reconeixement d'ordres de veu, sobretot des del punt de vista de l'experiència d'usuari, quan les interaccions amb les màquines es tornen complexes. Com escriu Tareq Ismail en la revista The Verge , "encara que de vegades ens sentim ridículs, sempre és millor acabar amb una faringitis per parlar amb un mòbil que amb una tendinitis de tant donar cops a la pantalla amb el polze".

Millor experiència...

Ismail s'explica en l'article Why Siri is important to Android : la navegació per internet des del mòbil s'ha atomitzat en milers d'aplicacions, descarregables i en forma de botó, perquè així ho requerien les limitacions de la pantalla, la mida de la qual redueix molt les possibilitats d'interacció. Però al mateix temps, això ha multiplicat el nombre de pulsacions que fem amb els dits sobre la pantalla, una acció que es fa pesada i pot arribar a crear lesions.

La pantalla d'un smartphone no pot créixer gaire més si no vol deixar de ser un objecte còmode de dur a sobre, de manera que si realment telèfons i tauletes aspiren al tron que van ocupar els PC en les últimes dècades -el que s'anomena l'era post-PC-, hauran de trobar un substitut òptim per al teclat i el ratolí, un element -aquest últim- que per cert va llançar comercialment Apple per primera vegada.

Qui ha d'ocupar el seu lloc com a missatger dels reis de la tecnologia mòbil? La resposta és Siri, o almenys així ho creu Apple, que va comprar el desenvolupament a l'abril del 2010 per gairebé 200 milions de dòlars i amb l'única condició que no se'n creés una versió per a Android ni BlackBerry.