L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Reunions

No us passa, que esteu farts de reunions? A vegades em passa i, ara, en una època en què en tinc moltes i de molt seguides, encara més. Tinc la sensació que les reunions són el pitjor enemic de la productivitat, però alhora és evident que celebrar una reunió pot evitar molta feina de taula.

Una reunió inútil es dóna, per exemple, quan les persones que han d’aportar idees o informació no la preparen o la preparen malament. El delicte és greu, perquè la pèrdua de temps es multiplica per tots els assistents a la reunió.

També fracassa una reunió en què hi ha persones no essencials, especialment si, en comptes de ser convidats de pedra, es dediquen a intentar demostrar que sí que són necessaris. En aquests casos recordo l’escena de la biografia de Steve Jobs, quan va fer fora de males maneres una noia al començament d’una reunió.

Una reunió també pot ser un desastre si no hi ha les persones essencials. Hi ha persones que, per prendre una decisió, han ser-hi presents perquè no els serveix el report d’algú del seu equip que sí que hi ha assistit.

D’altra banda, les reunions poden fallar quan no les lidera qui les ha de liderar. En una negociació o en una presentació comercial, per exemple, l’ego juga com en tots els aspectes de la nostra vida un rol fonamental. Saber callar, saber assentir i saber complementar és una de les virtuts més importants d’una persona en una reunió: l’economia de les paraules i de l’autoafirmació pot ser la clau de l’èxit.

No crec que sigui fàcil elaborar tota una teoria sobre això, però la veritat és que no estaria malament tenir algun tipus de doctrina sobre tot plegat. El manual de la bona reunió, Les deu claus per no engegar una reunió en orris o Dinàmiques d’èxit en una reunió són els títols de tres hipotètics llibres d’autoajuda que potser llegiria o, si més no, recomanaria a alguns dels meus col·laboradors, proveïdors o clients.