OPINIÓ
JOSEP OLIVER

Per què baixa La prima de risc?

La prima de risc manté la seva carrera cap avall i, per primer cop des del novembre del 2010, el 23 d'abril es va situar per sota dels 300 punts bàsics. Aquesta davallada té raons diverses. La primera és la convicció, tant de la Comissió Europea com dels mercats internacionals, que Espanya ha entrat en un camí de reformes profundes que estan alterant l'aparell productiu del país i la seva competitivitat. Des de l'inici de la crisi, aquest canvi s'ha anat posant de manifest mitjançant la devaluació interna de costos i salaris, la millora de la productivitat, el creixent pes de les exportacions i el tancament de l'enorme dèficit exterior. Les tendències que s'observen en les diferents balances de mercaderies, serveis, rendes i transferències apunten l'aparició de superàvits el 2013, per primer cop des del 1997. Juntament amb aquest important canvi, cal afegir la transformació del sector financer espanyol i, en especial, el procés de nacionalització i recapitalització encetat a mitjans del passat exercici. Finalment, l'ajustament del dèficit estructural emergeix, també, com un element de confiança dels mercats.

Des de l'exterior, s'apunten altres elements que ajuden a entendre la millora en curs. Primer, el relaxament del clima polític a Itàlia, després de la reelecció de Giorgio Napolitano, que sembla allunyar el fantasma de la paralització en el país. En segon terme, la convicció que els tipus d'interès del BCE tornaran a ser rebaixats el 2 de maig, potser fins al 0,50%. I, finalment, la intensa política d'expansió monetària al Japó, que està augmentant, juntament amb la dels EUA i la Gran Bretanya, la liquiditat internacional i esperona la recerca de rendiments més grans.

En suma, factors interns i exteriors són sota la bona notícia de la davallada del risc-país, una condició indispensable perquè el sistema financer pugui obtenir més fons i a més bon preu en els mercats internacionals i es recuperi el crèdit. Però els elements exteriors només s'han pogut posar en marxa quan el clima intern ha millorat. I des de l'estiu ho ha fet. Parafrasejant Winston Churchill: això no és el final de la crisi ni el principi del final; però sí el final del principi.

Catedràtic d'economia aplicada a la UAB