OPINIÓ
JOSEP OLIVER

A què estem Disposats?

El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de publicar l'informe de primavera, en què analitza el passat, present i futur de l'economia mundial i, molt en particular, de la zona euro. El seu balanç inclou un futur d'estancament, provocat pel fort augment del deute públic i la necessitat de despalanquejament del sector privat en els països del sud d'Europa, i particularment a Espanya, que estan frenant la recuperació de la demanda interna i provocant efectes negatius sobre la resta de l'àrea. Addicionalment, taxes d'atur com les que s'esperen el 2013 a Grècia (27%), Itàlia (12%), Espanya (27%), Portugal (18,2%), Irlanda (14,3%) i Eslovàquia (14,3%) situarien la mitjana de l'àrea en el 12,3%, una xifra insòlita històricament i que pressiona en contra de la recuperació del creixement. En contrapartida, l'FMI oposa els aspectes positius del que ja s'ha fet o s'està duent a terme, així com elements determinants de la relativa estabilitat financera que vivim des del setembre. Es destaca tant el programa de compra de deute aprovat pel BCE (OMT), com la posada en marxa del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, l'acord sobre el deute grec i l'arrencada de la primera fase de la unió bancària, amb la creació d'un únic supervisor bancari. A aquests elements de governança global cal sumar-hi l'èxit en la reducció d'alguns importants desequilibris de les polítiques d'ajustament dels països del sud, com la correcció del dèficit exterior. En aquest punt, Espanya i Catalunya destaquen especialment.

Malgrat tot això, l'FMI aposta per un creixement baix, entorn de l'1%, si la zona euro no avança molt més ràpidament en la unió bancària (incorporant un sistema únic d'assegurança de dipòsits) i fiscal. Si aquest fos el cas, la possibilitat de noves crisis bancàries, que l'FMI no descarta, es reduiria substancialment i els efectes positius dels ajustos es podrien expressar amb més intensitat, cosa que permetria situar el creixement a mitjà termini a l'entorn del 2,5%. El nostre futur dependrà del que els europeus estiguem disposats a acceptar i promoure. Tant en pèrdua de sobirania nacional com en benestar a curt termini.

Catedràtic d'economia aplicada de la UAB