JOSEP OLIVER

El 'put' de Draghi

A la conferència de premsa de dijous posterior al consell del BCE, en què es va decidir mantenir el preu del diner en el 0,5%, Mario Draghi va fer una declaració inusual. Va advertir que els tipus podrien baixar si l'economia europea no agafava embranzida. Però, en especial, va anunciar que el BCE mantindria els tipus d'interès en nivells baixos per un llarg període de temps i, en tot cas, fins que fos necessari per a la recuperació. Aquesta declaració no el compromet, ja que si l'economia millorés més del que ara es pensa, podria modificar la seva política sense problema. Per tant, a què respon aquesta sobtada transparència sobre les futures intencions del BCE? La resposta la tenim en el que va passar immediatament en els mercats financers, amb millores dels preus dels actius i reducció de les primes de risc als països del sud.

La seva inusual afirmació s'ha d'interpretar en el context del que va explicitar, també públicament, el seu homòleg americà, Ben Bernanke, quan va postular que la millora de l'economia americana feia aconsellable començar a pensar a retirar estímuls monetaris ja a finals d'aquest any i, si es confirmés el curs actual de l'activitat, retirar-los definitivament l'estiu del pròxim exercici. Aquesta possibilitat va provocar un terrabastall en els mercats financers dels països emergents i, també, a les borses i els mercats de deute d'Occident, amb pèrdues notables en els índexs borsaris i davallades rellevants de les divises de Turquia, Sud-àfrica i altres països semblants. El que ha volgut assenyalar el BCE és que els inversors a l'eurozona han d'estar tranquils. Que la important liquiditat injectada pel BCE i els baixos tipus d'interès no es veuran negativament afectats pel que pugui fer la Reserva Federal. I que, per tant, els inversors en els mercats europeus poden continuar gaudint d'unes condicions monetàries molt favorables per continuar endeutant-se a baix preu i col·locar el seu efectiu en actius de més risc, com per exemple el deute públic espanyol. Aquesta mesura té també raons estrictament domèstiques. Els mercats estaven preocupats per la inestabilitat política grega i portuguesa.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada de la UAB