Bernard Arnault, Gerard Depardieu i Richard Virenque només són, en realitat, la punta de l'iceberg, les cares conegudes d'un fenomen molt més extens de francesos que volen aprofitar els avantatges fiscals de Bèlgica.
Tot i que no es pot parlar d'èxode fiscal francès, les estadístiques demostren que el nombre de ciutadans de l'Hexàgon interessats a fer-se belgues va en augment: concretament, entre un 15% i un 20% més de francesos han presentat una demanda urgent de nacionalitat belga en els últims mesos, segons el diputat que presideix la comissió de naturalitzacions a Bèlgica, Georges Dallemagne.
Amb tot, els francesos no són ni de lluny els més nombrosos a les cues de l'oficina belga de naturalització: només l'1% de les prop de 12.000 sol·licituds de nacionalització que anualment rep Bèlgica corresponen a francesos. I d'aquests, no tots ho fan per motius fiscals.
Destaquen, per exemple, les parelles homosexuals que volen casar-se, una possibilitat prevista per la llei belga des del 2003 però encara en tràmit a França.
Així ho confirma un estudi de l'Institut d'Investigació, Formació i Acció sobre la Migració a Bèlgica. Segons aquest organisme, la major part de peticions de naturalització provenen del Marroc i del Congo, antiga colònia belga.
