MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

El diner públic no reactiva el crèdit a famílies i empreses

L'últim trimestre del 2011, el crèdit que els bancs i les caixes van concedir a les entitats financeres va ser 87.300 milions d'euros més baix que tres anys abans

Una coincidència ha fet aquesta setmana que el govern central anunciés una injecció de diners al sector financer equivalent a la retallada en la despesa en dos aspectes cabdals de la societat del benestar: l'educació i la sanitat. Aquesta tremenda mobilització de recursos busca en últim terme evitar una fallida dels bancs, unes entitats que són claus per a la marxa de l'economia. Les entitats financeres mobilitzen fons (en forma de crèdit) perquè les empreses, les famílies i les administracions financin inversions, consum i despeses.

Aquestes ajudes, que han de permetre evitar la fallida financera de la quarta entitat espanyola, Bankia, no són les primeres que hi destina l'Estat. Fins ara, l'èxit de la mobilització de diner públic en favor del sistema financer és relatiu: tot i que ha permès una reestructuració del fragmentat sistema financer espanyol (i s'han evitant fallides catastròfiques), no s'ha normalitzat la situació per a la resta d'actors econòmics. Els bancs han de fer front als seus propis compromisos (fonamentalment amb l'estranger) i a més els reguladors els han obligat a augmentar considerablement les seves reserves de capital per, en principi, mostrar més solidesa en un moment d'incertesa. Per tot això, el crèdit que presten a les famílies i a les empreses no augmenta.

El quart trimestre del 2011, el crèdit per a les inversions empresarials, el consum de les famílies i la subscripció d'hipoteques sumaven 1,78 bilions d'euros. Només tres anys abans, els crèdits havien arribat al màxim de l'últim quinquenni, amb 1,87 bilions.

Menys finançament

En termes absoluts, això es tradueix en la caiguda de 87.334 milions d'euros en el finançament que arriba a les empreses i les famílies procedent de la seva oficina bancària. Per posar aquesta magnitud en context, el nombre de diners que han deixat de fluir en forma de crèdits equival a pràcticament la meitat del producte interior brut de Catalunya.

¿Com evoluciona ara el crèdit? Fins a mitjans de l'any 2009, el crèdit augmentava de trimestre en trimestre en termes interanuals (fins a la primera meitat del 2008, aquestes taxes eren dos dígits). Ara, el crèdit bancari a les empreses i famílies espanyoles és cada cop més baix que en el mateix trimestre de l'any anterior. A més, manté un paral·lelisme amb la marxa de l'economia i, després de registrar un lleu augment a finals del 2010, va tornar a entrar en una tendència negativa el 2011. El primer trimestre del 2011, el crèdit va baixar un 0,15%; el segon trimestre, un 1,6%; el tercer, un 2,6%, i el quart, un 3,3%.