PERFIL
JORDI PLANAS

El profeta del vi que no en bevia

Quim Vila, propietari de Vila Viniteca, vol renovar la indústria vinícola i arribar al públic més jove, que encara prefereix altres begudes

El profeta  del vi que  no en bevia / FRANCESC MELCION Zoom

QUIM VILA ESTAVA a punt de llicenciar-se en arquitectura quan a mitjans dels anys 80 va decidir deixar la carrera i entrar a treballar en el negoci familiar, una petita botiga de queviures situada al barri de la Ribera de Barcelona. Durant un temps va mirar de compaginar les dues activitats, però, segons diu, “no feia bé ni una cosa ni l’altra”, així que es va decantar pel món del comerç. Aquesta primera etapa professional va durar fins al 1994, quan va decidir fundar Vila Viniteca, un projecte personal que va crear conjuntament amb el seu amic Siscu Martí, propietari dels cellers Ca n’Estruc. Dues dècades després, l’empresa factura 49 milions d’euros i s’ha convertit en un referent de la distribució de vins a l’Estat. “I això que de jove no en bevia”, revela l’empresari, que ara té 51 anys.

El Quim sap que el poc interès dels joves pel vi és una de les principals causes que impedeixen augmentar-ne el consum. I sosté que el sector s’ha quedat endarrerit, que no ha sabut adaptar-se als nous temps. Des del seu punt de vista, els refrescos, la cervesa i altres begudes alcohòliques transmeten d’una manera més alegre, festiva i moderna el seu producte, mentre que el vi, per contra, “se segueix enfocant a un públic adult, a través d’una publicitat més avorrida”. Per aquest motiu, Vila Viniteca, que també elabora vi, ha apostat per rejovenir el sector amb marques com El Perro Verde, La Mujer Cañón, Sospechoso, Paisajes i El Jardín de Lucía, que es presenten en ampolles i etiquetes “més atractives”.

Una altra de les obsessions del directiu català és posar fi a la imatge “selectiva i il·lustrada” que envolta el món del vi, i fer-lo així més accessible per a tothom. “Molta gent es fa enrere i acaba demanant una altra beguda”, explica. Segons diu, no s’ha aconseguit popularitzar el producte per culpa d’una “mancança” de la indústria, i, crític amb aquesta situació, es pregunta: “Com és possible que a Catalunya no hi hagi vins escumosos a tots els bars?”

Vila no creu en les excuses. I així com pensa que el cava hauria de ser la beguda nacional del país, reprova que el consum de vi sigui superior en països no productors com ara Anglaterra, Suècia, Dinamarca o Finlàndia. “I no és que allà siguin més barats”, apunta. Segons diu, aquí hem de repercutir el 21% d’IVA en el preu de venda, mentre que en altres llocs “els impostos encareixen l’ampolla més d’un 100%”. Ell, en contra de l’opinió majoritària, està convençut que a Espanya el preu és assequible per a tothom. “Això és, precisament, un pol d’atracció per als turistes”, afirma.

De fet, la companyia té un dels seus tres establiments al districte de Ciutat Vella i, tot i que no és en un dels principals eixos comercials i turístics de la zona, té una gran demanda dels clients estrangers que visiten la ciutat. L’empresari, però, remarca que el seu negoci està principalment enfocat al client professional. I ho concreta explicant que la majoria de les seves vendes són efectuades a través del canal Horeca -hotels, restaurants, cafeteries- i altres botigues especialitzades. Per anar canviant aquesta tendència, fa poc va obrir un segon local a la capital catalana, concretament al centre comercial L’Illa. “Per a nosaltres, aquest és el millor centre comercial de la ciutat”, exposa. Vila Viniteca té la seva tercera botiga a Esparreguera.

El primer executiu de la companyia no té intenció d’expandir-se per altres poblacions del territori espanyol a excepció de Madrid, on sí que té previst obrir un punt de venda en els pròxims mesos -ara hi tenen una oficina comercial-. Però això no vol dir que renunciï a vendre en altres indrets. “Tenim un equip molt gran de comercials i una botiga online que ens permet arribar a qualsevol part del món”, garanteix. De moment, el 95% de la facturació de la companyia prové de les vendes que fa al mercat intern, mentre que el 5% restant s’obté en mercats exteriors. “La nostra intenció és ampliar considerablement la presència a l’estranger en els pròxims quatre o cinc anys”, avança. Avui ja estan presents en trenta-cinc països dels cinc continents.

La crisi els ha passat factura, però, tot i admetre-ho, l’empresari assegura que només van notar una baixada dels ingressos el 2009. “És una excepció, perquè hem augmentat la facturació de la companyia cada any”, certifica. Per aconseguir aquests resultats, però, han hagut de “millorar processos i ser més eficients en la gestió”. Així mateix, i en contra del que passa habitualment, també han contractat més personal per reforçar una plantilla que ara és de 150 treballadors i que té una mitjana d’edat de 35 anys. “Encara que et vagin bé les coses, durant la crisi has de protegir-te i no voler abastar-ho tot”, aconsella.

Vila Viniteca té més de 8.000 referències a disposició del client. “Corresponen a 120 cellers espanyols i a 100 d’importació”, detalla el seu propietari, que té molt clar quins són els passos a seguir per no atabalar el consumidor: “S’ha de fer molta formació interna i saber què se li ha d’oferir en cada moment, perquè que t’agradi més o menys un vi dependrà del teu estat d’ànim”.