PERFIL
-JORDI PLANAS

El professional dels taps de suro

El president de J. Vigas, fabricants de taps de suro des del 1887, creu que el seu producte encara és el millor tancament per a ampolles de vi i escumosos

A FINALS DEL SEGLE XIX la indústria surera era un dels principals motors de l’economia catalana. El tap de suro era el seu producte més valuós i els empresaris del sector s’enriquien venent-lo a l’exterior. “Aquí el consum de vi era a granel, no en ampolles, per tant s’havien de col·locar a l’estranger. Estaves obligat a internacionalitzar-te”, comenta Enric Vigas, president de J. Vigas, una empresa familiar creada a Palafrugell el 1887 i dedicada a la fabricació de taps de suro per a vi, cava i xampany. Nascut en aquesta mateixa localitat de la Costa Brava el 1951, l’Enric va entrar a treballar a la companyia ben aviat. “Era tan sols un nen quan ja anava a la fàbrica a recollir i comptar taps”, diu l’empresari. Titulat com a professor mercantil, va accedir a la presidència a principis dels 80, amb poc més de trenta anys.

El primer objectiu que es va autoimposar Vigas va ser la professionalització de l’empresa. Va contractar enginyers, químics, biòlegs i economistes que ràpidament van encapçalar els principals departaments tècnics, ajudant a evolucionar la companyia no només tecnològicament sinó també en la gestió del dia a dia. “Abans ens movíem en funció del que havia dit el pare o l’avi. Era una manera d’actuar més tradicional”, explica. Aquest procés va culminar el 2004 amb la incorporació d’un director general que va passar a assumir el lideratge de la institució. Vigas reconeix que deixar la direcció en mans externes a la família va ser la millor decisió per tirar endavant el negoci i continuar creixent en el futur.

EL SEGON CANVI important que va portar a terme es va produir el 1985, amb la implantació d’un codi de bones pràctiques que els va permetre minimitzar els problemes atribuïts habitualment al tap de suro. “Sempre se’ns havien imputat tots els defectes que pogués tenir el mal tancament d’una ampolla: gust, olor, pèrdua de vi, trencament del tap... qualsevol incidència era culpa nostra”, critica. Amb aquest exercici de responsabilitat van deixar enrere l’aurèola negativa que se’ls havia carregat històricament i van traspassar al client la necessitat d’analitzar el seus propis processos interns. “Quan les coses no ens van bé, la culpa mai no és d’algú altre, sempre és d’un mateix. Si volem avançar, ens hem de mirar el melic i preguntar-nos què fem malament”, apunta. Des de l’any 2000, el compliment d’aquest codi és requisit indispensable per obtenir la certificació Systecode, amb validesa dins la Unió Europea.

Com a president de la Confederació Europea del Suro des del 2010 -abans ho havia sigut de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya durant 21 anys-, no vol parlar de competidors quan es refereix a la resta de productors del sector. Creu en el cooperativisme, i afirma que el més important és que el suro sigui el millor tancament d’ampolles de vi i escumosos. En canvi, sí que veu com a rivals els fabricants dels dos tancaments alternatius que existeixen al mercat: el tap de rosca i el sintètic. És molt crític amb tots dos i assegura que no són productes adequats per tapar una ampolla. “El tap de rosca té com a matèria primera l’alumini, que impedeix l’oxigenació. D’altra banda, el tap sintètic té com a principal component derivats del petroli, i això, entre altres coses, no és sostenible”, declara. Tot i aquests defectes que Vigas adjudica a la seva competència, reconeix que s’han quedat una part del mercat, si bé no especifica el percentatge. “S’utilitzen especialment en vins de consum ràpid en què intervé poc o gens l’evolució, com els blancs i rosats”, conclou.

Vigas creu que “l’arribada de la crisi ens ha fet guanyar en eficiència”, i afirma que la restricció del crèdit ha servit perquè les empreses s’adonin que no estan optimitzant els seus recursos. Emplaça els polítics a prendre’n nota, i té clar que “no pot ser que hi hagi duplicitat de càrrecs entre el govern central i l’autonòmic”.

A escala mundial s’estima que el 10% dels taps de vi i el 60% dels taps de cava es fabriquen a Catalunya, i que el 50% de la producció catalana es dedica a l’exportació. “Tenim 50 empreses que generen més de 1.000 llocs de treball directes a les comarques on es concentra la producció [la Selva, el Gironès i el Baix Empordà]”, va dir el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, en una trobada amb empresaris del sector, el desembre passat, segons un article publicat a la web Vi-Franc.

J. Vigas factura avui 10 milions d’euros i ven a l’estranger un 60% de la seva producció. Si bé el 40% restant correspon al mercat espanyol, la seva quota interna és del 60% en taps de cava i del 10% en taps de vi. Això significa que produeixen 75 milions de taps l’any d’un total de 14.000 milions que es fabriquen a tot el món. Tenen 600 clients repartits principalment entre Catalunya, Espanya, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya, i un total de 50 treballadors en plantilla i 15 més que van a comissió.

Vigas encara no ha pensat en la jubilació, si bé el Raül i l’Enric, dos dels seus tres fills, ja treballen amb ell. La Júlia viu a Munic, i no es perd ni un sol partit del Bayern. És una fan absoluta de Pep Guardiola, i admira especialment Thiago Alcántara. És la seva parella, i el principal motiu de la seva gran afició i amor pel futbol.