EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

De prodigi dels escacs a apòstol de l'austeritat

Considerat una eminència econòmica, l'ex economista en cap de l'FMI ha vist com un estudiant ha descobert errors als fulls de càlcul d'un dels seus estudis més utilitzats

Els defensors de l'austeritat es van sentir com els creients que descobreixen que el seu text sagrat està errat quan un jove economista va detectar un error en els fulls d'Excel utilitzats per Ken Rogoff i Carmen Reinhart per demostrar que un deute públic elevat perjudicava el creixement de l'economia. El treball, publicat l'any 2010, ràpidament li va valer a Rogoff nombrosos premis de prestigi, com el del Deutsche Bank. En paraules del conseller delegat del principal banc alemany: "El treball de Rogoff ens mostra que la sortida d'aquesta crisi passa per un lent i tortuós camí cap a la reducció del deute". Com ell, molts predicadors de l'austeritat a ultrança -entre els quals hi ha el comissari d'Economia de la Comissió Europea, Olli Rehn- van oferir el treball de Rogoff com a prova científica per defensar retallades.

Casat i amb dos fills de la seva parella, Natasha Lance, propietària d'una productora de televisió especialitzada en programació infantil, va néixer l'any 1953 a Rochester, a l'estat de Nova York. Ken Rogoff és el segon fill d'un professor de radiologia i d'una bibliotecària especialitzada en ciències socials. Liberals convençuts, els pares de Rogoff van decidir que havia d'estudiar en una escola pública "per conèixer de primera mà l'Amèrica real" amb estudiants de totes les ètnies i nivells socials. Segons ell mateix explica, de la seva classe molts ni tan sols van acabar els estudis i només una minsa minoria van arribar a la universitat. Tot i això, ell no només hi va arribar, sinó que es va graduar a la universitat de Yale i es va doctorar en economia al famós Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Abans, però, va protagonitzar una meteòrica carrera de jugador d'escacs. En una època en què aquest joc de taula era una de les nombroses maneres amb què l'URSS i els Estats Units escenificaven la seva rivalitat, el pare de Rogoff va ensenyar-li les normes amb només sis anys. Als tretze anys li van regalar el seu primer taulell i un any després ja havia obtingut el títol de mestre en aquesta disciplina. Als 16 anys va decidir abandonar els estudis i marxar a Europa, on va poder viure durant un temps dels tornejos que guanyava i d'exhibicions organitzades en països amb molta afició als escacs com Iugoslàvia o Israel.

Quan estudiava al MIT va abandonar temporalment la seva carrera per preparar-se per al campionat internacional d'escacs, que se celebrava cada tres anys. Allà va aconseguir el títol de Mestre Internacional dels Escacs, un moment en què es va donar per satisfet i va tornar al MIT per reprendre els estudis ja amb 25 anys. Després, Rogoff va entrar al Fons Monetari Internacional, del qual acabaria convertint-se en economista en cap i on va començar les recerques que mantindria com a professor de Harvard. Sota el títol d'economista en cap de l'FMI, la seva primera aparició pública va ser l'any 2002, quan va publicar una carta oberta responent a les crítiques que el Nobel Joseph Stiglitz havia llançat contra la globalització. Deu anys més tard, aquesta rivalitat segueix plenament vigent, amb Stiglitz donant suport a les reivindicacions del moviment Ocupa Wall Street i Rogoff defensant l'austeritat i criticant les polítiques d'estímul monetari de la Reserva Federal.