JORDI SABATÉ

Els préstecs digitals guanyen terreny

La sequera creditícia converteix Espanya en un mercat potencial per a les webs de préstecs P2P

Comunitae és un servei online creat a Madrid el 2009 per dos exexecutius bancaris que té com a objectiu posar en contacte persones que necessiten un préstec amb d’altres que estan disposades a prestar els diners, generalment petites quantitats que oscil·len entre els 3.000 i els 15.000 euros. La plataforma recull les peticions dels sol·licitants i estudia la seva capacitat per tornar el préstec, i, si aprova la petició, l’exposa a la seva pàgina web i els prestadors poden col·laborar en el seu finançament.

Préstecs sense bancs

En principi hi ha avantatges per als uns i per als altres. Els sol·licitants poden aconseguir diners a interessos iguals o més baixos que els del banc, a retornar en períodes negociables però que no solen excedir els tres anys. Els prestadors aconsegueixen, en teoria, rendiments més alts que els que tindrien si invertissin en productes financers tradicionals. El secret no és cap altre que la desintermediació, és a dir, treure del mig el banc.

Comunitae, com a pioner a l’Estat en aquest model de negoci, ha patit totes les vicissituds de qui comença alguna cosa nova i ha de donar-la a conèixer. Però sobretot ha patit la desconfiança dels usuaris en sistemes que no estiguin certificats pels bancs. A més, tal com reconeixia un dels seus fundadors, Arturo Cervera, en una recent entrevista, quan van llançar el projecte, no esperaven que el país passés per una crisi tan aguda.

Cervera assegurava que, durant el 2010 i el 2011, el seu soci i ell van pensar seriosament a tirar el barret al foc davant la falta de demanda, tant de peticions com d’ofertes de préstecs. No obstant això, el 2012 alguna cosa va canviar i el negoci va començar a fluir lentament. A dia d’avui, Comunitae gestiona 80 préstecs mensuals per valor de 400.000 euros i ha rebut un finançament de 4,5 milions d’euros de diversos fons.

Vent a favor

Què va succeir entre el 2011 i el 2012 perquè els usuaris comencessin a provar Comunitae? En primer lloc, l’agost del 2011 va començar una sequera de crèdit internacional cap als bancs espanyols que ha durat dos anys i que ha fet que aquests bancs, al seu torn, tallessin el crèdit al consum i les pimes per dedicar-se al negoci, molt més rendible, de finançar l’Estat.

En segon lloc, la imatge dels bancs entre la ciutadania ha empitjorat de manera alarmant. Abans de la crisi, un banc era una garantia tant per al que demanava un préstec com per al que deixava els seus diners. Ara són percebuts com una amenaça. La paraula banc es relaciona en la ment de molts ciutadans amb imatges de desnonaments, de grups d’avis protestant per les seves inversions en preferents o de banquers amics de polítics caçant rinoceronts a l’Àfrica.

Els bancs ja no són les vaques sagrades del crèdit i, a més, no ofereixen alternatives rendibles al consumidor ni a les pimes; són reticents a prestar i, quan s’avenen a fer-ho, imposen unes condicions molt dures per al sol·licitant, amb quotes elevades i interessos molt alts. Per tant, es podria dir que gairebé han empès els usuaris a plataformes com Comunitae. La resta ho fa el boca-orella, que a la xarxa es multiplica per mil respecte al món físic.

Competidors de fora

No és d’estranyar que l’èxit de Comunitae hagi atret a Espanya projectes ja existents a l’estranger com l’estoniana IsePankur i l’alemanya Lendico. IsePankur va entrar al mercat espanyol a finals del 2013 amb la intenció d’obrir al crèdit local el finançament privat dels països del nord d’Europa, sempre en condicions de particular a particular (P2P). Les altes rendibilitats d’aquest tipus de negoci poden ser avantatjoses per als usuaris de països rics i, alhora, s’obren noves vies de crèdit per a empreses i particulars espanyols.

Tal com deia en la seva presentació el conseller delegat d’IsePankur, Pärtel Tomberg: “A Espanya hi ha més persones buscant crèdit que a Escandinàvia”. IsePankur també és present a Estònia i Finlàndia, i planeja obrir aviat una nova filial a Irlanda, un altre país amb difícil accés al crèdit.

Una situació similar és la de Lendico, que va arribar a principis de febrer des de Berlín amb el suport de la incubadora internacional d’empreses Rocket Internet. Lendico busca posar en contacte els prestadors de la rica Alemanya i els sol·licitants espanyols, tot i que també permet préstecs entre usuaris d’un mateix país.

Hi ha més empreses que segueixen aquest model de negoci i que podrien aterrar aviat a Espanya. Per exemple, Wonga, que ha rebut 145 milions d’euros de finançament, o Prosper, que ha captat 122 milions, que han propiciat una revolució del crèdit similar a la que ja van provocar les apostes en línia. Ara bé, la pregunta del milió potser és si els bancs permetran que empreses d’internet els prenguin un negoci que tradicionalment ha estat seu.