El prepagament no és el passat: és el present

“No em queda saldo al mòbil”. Aquesta era una frase habitual fa menys de deu anys, quan una de les principals maneres de controlar la despesa en trucades eren les targetes de prepagament. Aquell sistema fa uns anys que es va traslladar a les finances personals, però encara és força desconegut als països del sud d’Europa. Es tracta de targetes vinculades a un número de telèfon mòbil i no a un compte bancari que es poden recarregar 'online', per transferència o, com passava amb els telèfons, des de locutoris o comerços associats.

Spark és el nom de la targeta que va aterrar a Espanya a principis d’any, impulsada per la companyia anglesa Prepaid Financial Services, una de les principals emissores de targetes de prepagament al Regne Unit, on ja fa més de set anys que operen avalats per MasterCard. La peculiaritat d’aquest sistema és que, amb diners que no passen pel banc, és possible enviar, rebre i retirar efectiu i pagar als establiments que accepten MasterCard.

El director general de Spark a Espanya, Asaf Riess, explica que aquest sistema de pagament té sentit en països com França i el Regne Unit perquè, “en comparació amb Espanya, són països que demanen molts més requisits i informació a l’hora d’obrir un compte bancari”. Però al sud d’Europa també hi ha diversos nínxols en què aquesta proposta comença a tenir èxit.

Per exemple, aquelles persones que no tenen prou recursos per tenir un compte bancari, com ara adolescents o immigrants, però que també volen poder fer pagaments electrònics o no carregar certes quantitats de diners en metàl·lic a la cartera. En aquest cas, per poder tenir una targeta de prepagament han de pagar deu euros i enviar un SMS per activar-la. A partir d’aquí, es poden carregar fins a 250 euros la primera vegada. Després, per tenir-hi fins a 2.500 euros a l’any cal omplir un formulari al seu lloc web amb les dades personals. I si s’hi volen carregar fins a 15.000 euros de saldo i poder reintegrar-hi diners sense límits cal enviar, a més, una fotocòpia del document d’identitat.

Entre els seus clients també n’hi ha que no es refien dels pagaments 'online' i que busquen poder fer-los amb la seguretat que la informació del seu compte bancari no passa a mans desconegudes. Segons Riess, aquests són actualment més d’un 50% dels usuaris de Spark, que fins ara n’ha emès unes 5.000 a tot l’Estat i que preveu arribar a les 25.000 a finals del 2015. Amb aquestes xifres, Spark preveu facturar 500.000 euros en el seu primer any a Espanya. En aquest cas, una targeta de prepagament és una opció més segura a l’hora de comprar per internet perquè no va vinculada a un compte bancari i perquè es pot bloquejar i desbloquejar enviant un SMS.

Els altres potencials usuaris són els joves. Si es troben a l’estranger, per exemple d’Erasmus, com que una de les maneres de recarregar-les és a través de transferència bancària o a la web, quan una persona viatja a l’estranger per un període concret de temps no té la necessitat d’obrir un altre compte al país de destinació. Segons Riess, també permet als pares controlar més fàcilment els diners de què disposen els seus fills i fer-los transferències immediates si és necessari.

Spark cobra una comissió d’1,20 euros al mes pel “manteniment de la targeta” i només si hi ha diners. Cada vegada que es fa una recàrrega es cobra una comissió que varia en funció del sistema que s’utilitzi. Ja hi ha diverses empreses que emeten aquest tipus de targeta. MasterCard n’ofereix de diferents: per a viatges o que funcionen com a val de regal. L’arribada a Espanya d’aquest sistema, que ja està consolidat al nord d’Europa, reforça els arguments dels que vaticinen la fi dels diners en metàl·lic. Segons diuen, permet més control sobre els diners que circulen, fet que ajudaria a reduir el frau. Spark, però, permet disposar d’una targeta, i fins i tot quatre, vinculades només a un número de telèfon. Per tant, aquest sistema possibilita que circulin de manera electrònica diners que l’administració tampoc controla directament.