Intangibles
Els béns intangibles tenen algunes particularitats. Per exemple, què fa diferent una classe de guitarra d'una altra? En primer lloc, qui la dóna. Un bon guitarrista que, a més, sigui un bon professor farà una classe de primera, tindrà cua d'alumnes i potser podrà cobrar més cara l'hora. D'això se'n diu meritocràcia: a qui ho fa millor li va millor. Mirem què passa en l'ensenyament públic. Hi ha uns senyors que passen un examen i guanyen una plaça, és a dir, un lloc segur on cobraran el mateix ho facin bé o menys bé.
Els millors
La competència professional és la base dels béns intangibles. També ho és dels que a través de la seva feina transformen béns tangibles, com el cuiner que fa un bon estofat i el barista que fa el millor espresso. Per tant, l'ofici que s'aprèn amb la formació, l'entrenament i la repetició és la base de la millora i el progrés. És per això que quan els joves a punt d'entrar a l'escola de negocis em diuen que volen muntar una empresa, els pregunto: "De què voldries muntar el negoci?" "No ho sé, d'una cosa amb què es guanyin molts diners", diuen alguns. "Anem malament", responc. Els negocis sostenibles es basen a saber-ne més d'un ofici i ser capaç d'anticipar-se al futur.
Suar
Consumir un bé intangible normalment requereix més esforç que comprar-ne un de tangible. Arribar a tocar decentment un instrument musical demana disciplina i concentració, igual que tenir un cos en forma. Tot plegat és difícil de comprar sense passió i emoció. Pregunteu als vostres amics què els agrada fer en el seu temps d'oci: la majoria us parlarà d'experiències i vivències que requereixen esforç. Molts formats innovadors de comerç es basen en aquest fet i faciliten als clients la participació en la prestació del servei o el disseny del producte. Comencem a estar tips de comprar coses acabades. Cada dia ens agrada més ficar cullerada.
