Senderisme
En els últims anys hem observat que s'ha incrementat el nombre de persones que practiquen el que en termes comercials s'anomena senderisme, és a dir, el que tota la vida s'ha dit "anar d'excursió a la muntanya". Les enquestes anuals del departament d'Esports de la Generalitat mostren que les activitats de muntanya són, de bon tros, la primera activitat física/esportiva que practiquem els catalans. Això d'anar a la muntanya a caminar no creguin que és tan recent: fa dos segles a la muntanya s'hi anava a fer carbó, a buscar llenya o a refugiar-se després de treballs més o menys il·legals.
Excursions
Fruit del Romanticisme i de la seva veneració de la natura verge, va aparèixer el que s'anomena excursionisme. A Catalunya pren una forma ben nostra, i s'entronca amb la Renaixença i el redescobriment del paisatge com a element essencial de la nació catalana. Els primers excursionistes no anaven a fer esport: anaven a redescobrir i a explicar als altres el que havien redescobert. Eren exploradors de l'ànima catalana, exploradors de les essències del país, que havien estat adormides o anestesiades durant 150 anys. És l'època del naixement del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de tantes altres organitzacions similars a Catalunya i arreu d'Europa.
Competició
No va trigar gaire el nostre explorador iniciàtic a descobrir una altra cosa divertida a la muntanya: fer esport, exercici físic, fixar-se reptes personals i intentar assolir-los, o bé competir amb els altres. Encara que veus sàvies diuen que els últims seran els primers, en l'esport és normalment el primer qui rep el premi. Per cert, saben quin es el segon esport més practicat a la muntanya? La BTT. I esperin, que ara arriben les bicicletes elèctriques de muntanya. Una meravella per explorar tot fent esport... moderat, que ja tenim una edat.
