El futur és probablement una de les coses que menys podem controlar i que més ens fa perdre el son. Fa cinquanta, cent, mil anys ens preguntàvem com seria l'any 2000.Va arribar, i ni cotxes voladors per a cada ciutadà ni pastilles màgiques que ho curen tot.
Avui, en ple moment d'incertesa, ens preguntem de nou què ens portarà el futur. ¿D'aquí deu anys seguirà existint Facebook? ¿Seguirem desplaçant-nos de la mateixa manera? ¿I seguirem tenint les mateixes feines? Segurament la resposta a més d'una pregunta és no . Només ens cal mirar el passat i veure com s'hauria respost a aquestes preguntes si s'haguessin fet fa una dècada: fa deu anys no existien llocs de treball tan demandats actualment com els social media managers , els experts en usabilitat o els desenvolupadors d'aplicacions mòbils. No existia Facebook, i les plataformes que triomfaven han quedat relegades als llibres d'història d'internet.
Acceptar que el futur ho pot canviar tot, doncs, ens hauria de donar una empenta cap endavant, més que paralitzar-nos. Poder imaginar com ens agradaria viure i treballar per aconseguir-ho és un privilegi digne de ser utilitzat. Evidentment, emprendre en sectors que avui estan verds o no existeixen implica una complicació extra: haver de convèncer el món que el que fem té algun sentit i que el món té necessitats que ni tan sols havia identificat. La història guarda uns seients de luxe per als que s'han atrevit a treballar pel futur i l'han acabat creant. És més fàcil pescar en un mar on no hi ha altres pescadors. Això sí, aquest mar és gegantí.
