Pilar Puértolas: “Som l’última zona d’Espanya amb tantes marques de refrescos”

Sobreviviu després de 121 anys al mercat. Com es competeix amb noms com Coca-Cola o La Casera?

El primer secret és una plantilla molt compromesa, que fa més de 40 anys que és aquí. Però, sobretot, resistim perquè ens hem adaptat molt als nous productes que surten al mercat i a l’estranger. Ser petits ens obliga a estar sempre en constant moviment i a ser molt més flexibles que la resta. Per això de seguida vam veure que l’estratègia que havíem de seguir era la diversificació. Amb un sol producte no pots mantenir-te. Als anys 60 ja vam començar convertint-nos en fabricants de petits productors de sifó que no s’ho podien permetre. Catalunya és l’última zona d’Espanya que té tanta diversitat de marques de refrescos, encara que, malauradament, és una tendència a la baixa.

Us heu ressentit de la crisi?

No vam patir gaire pel que fa a la facturació, però sí que vam haver d’aplicar ajustaments importants. Amb la crisi ens va tocar retallar molt en els costos i fer un balanç de les partides que es podien escapçar. A més, en aquests últims anys hem obert una nova oportunitat de negoci com a distribuïdors de marques estrangeres que volen entrar al mercat espanyol. Ens enfoquem a productes que ja són líders als seus països, ja que Espanya és el quart país que gasta més diners en refrescos al món i ho consideren un bon camp de proves per testar altres mercats. Per exemple, hem rebut una inversió forta d’un client austríac que vol introduir una nova beguda relaxant. L’any passat vam facturar 7 milions d’euros i preveiem que tancarem aquest any amb unes vendes de 9,5 milions.

Li preocupa que s’aprovi un impost al sucre a Espanya, com ja ha passat al Regne Unit?

El sector està inquiet i tenim la sensació que se’ns està discriminant. Del sucre no se’n pot abusar, però és un ingredient necessari per créixer, també per a la canalla. Dins l’alimentació hi ha molts altres productes que inclouen sucres afegits, als quals no s’està assenyalant. Per exemple, els sucs de fruites o la brioixeria industrial, que a més té molts greixos saturats. El problema és que hi ha grans marques molt visibles, però un impost al sucre faria molt mal a les empreses petites del sector. Nosaltres tenim menys força per traslladar aquests efectes als preus i ja vam patir quan es va pujar l’IVA del 7% al 10%. S’han demonitzat les begudes refrescants, quan es tracta d’un problema d’hàbits del consumidor. De fet, amb la remuntada del consum la branca que més creix és la de les begudes baixes en sucre, i ja hi estem apostant amb força. Gairebé tots els últims llançaments que hem fet estan enfocats a aquest segment.

Només exporteu un 5% del total de la vostra facturació. ¿És una assignatura pendent?

Ho hem intentat alguna vegada a través de programes d’internacionalització, però mai hi hem dedicat prou esforços. El problema en el nostre cas són els hàbits de consum. A Catalunya el sifó és un èxit, però si intentes introduir-lo en un país on ningú n’ha sentit mai a parlar has de fer una inversió en publicitat que nosaltres no podem assumir. A més, a part de competir amb les grans marques de sempre, t’enfrontes a productors locals que coneixen millor els gustos del mercat. Estem estudiant obrir un departament que ho coordini, però seria en un format petit i amb productes de valor afegit.