Audax ressuscita el negoci de generar energia amb els purins dels porcs

Tenir una cabana porcina de quasi set milions d’animals té alguns avantatges, per exemple, disposar de molts (i bons) pernils i fuets i, sobretot, mantenir un sector primari dinàmic i arrelat al territori íntimament lligat a la indústria càrnia. Però també té un inconvenient important: la gestió de les dejeccions ramaderes i, en concret, dels purins. Perquè les dejeccions del porc són un bon adob per al camp, però en excés són molt contaminants. No hi ha dades concretes, però en unes jornades sobre aquesta problemàtica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) reconeixia que al voltant del 30% d’aqüífers catalans presentaven un excés de nitrats.

Les plantes de cogeneració i tractaments de purins van semblar, a començament del mil·lenni, una bona solució per fer front a aquesta problemàtica, no només per a Catalunya, sinó també per a altres zones amb gran producció com l’Aragó o Castella i Lleó. Se’n van arribar a obrir sis a Catalunya i 29 a tot Espanya. Però la reforma elèctrica del ministre José Manuel Soria, l’any 2013, les va abocar al tancament. Soria les va posar al mateix sac que les renovables i la resta de la cogeneració, sense tenir en compte que, a més de la producció elèctrica, aquestes plantes permetien abordar el problema de la contaminació per purins. Ramaders, empreses que havien invertit a posar en marxa les plantes i administracions, com la Generalitat, van intentar que el ministre es fes enrere, sense aconseguir-ho. Finalment, totes les plantes van tancar. Eren inviables. Moltes van anar a concurs de creditors. D’altres, propietat de grans empreses, simplement van quedar en hibernació.

Però com passa molt sovint, els tribunals esmenen la plana als polítics. Ara Soria ja no és ministre -ni tan sols en funcions perquè va haver de plegar pels papers de Panamà -, però el Tribunal Suprem, en una sentència del mes de juliol, va estimar un recurs que havia presentat l’Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins (Adap), la patronal del sector. La retallada del ajuts, en el cas de les plantes de tractament de purins, es va calcular malament.

Encara no se sap la repercussió que tindrà la sentència ni com s’aplicarà, però ja hi ha qui hi ha vist una oportunitat de negoci. Audax Green, del grup Audax -l’elèctrica badalonina que ha comprat la cotitzada Fersa- ha posat en marxa aquesta setmana la planta de Miralcamp, al Pla d’Urgell. Duia més de dos anys parada, com la resta de plantes, però la va comprar aquest mateix any i els últims mesos l’ha posat a punt. Ara aquesta planta ha començat a rebre els primers purins. Té capacitat per tractar-ne entre 100.000 i 110.000 tones a l’any, i produir energia equivalent al subministrament de 70.000 llars.

L’aposta d’Audax és arriscada. Va comprar la planta en la subhasta del concurs de creditors abans que el Suprem es pronunciés. “En aquell moment les expectatives no eren gaire bones”, explica el responsable de la instal·lació i president de la patronal Adap, Josep Capdevila. A més, la planta es posa en marxa abans que s’executi la sentència amb un nou decret de retribucions i, per tant, començarà a treballar a pèrdua. Però el responsable de la instal·lació creu que és qüestió de mesos que hi hagi un nou decret i que estima cap a finals d’any podria ser rendible. “Ens hem animat a activar-la perquè com a empresa érem nous al sector”, indicat Capdevila, que també destaca que, a més, com que pertanyen a un grup energètic amb producció elèctrica i comercialització d’electricitat i gas poden jugar amb les sinergies de grup.

Com a president d’Adap, Capdevila creu que en un futur tornaran a entrar en funcionament altres plantes, un cop es coneguin les noves retribucions per a aquest tipus d’instal·lacions. De fet Audax no té cap altra planta, però sí que té compromesa la gestió d’alguna de les que hi ha fora de Catalunya.

El decret de les noves retribucions ha de resoldre també un contenciós antic. La retallada del ministre Soria es va produir amb un decret de començaments del 2014, però retroactiu fins al juliol del 2013. Això feia que l’Estat reclamés a les plantes les primes cobrades de més durant mig any, uns 80 milions d’euros en total. Com que la sentència del Suprem anul·la el decret, aquest contenciós hauria de quedar resolt.

Amb les noves retribucions i sense la càrrega d’aquest deute, les plantes podrien tornar a ser rendibles, assegura Capdevila. Això és important perquè són claus per acabar amb l’excedent de purins. Aquestes plantes obtenen biogàs dels purins, que es completa amb gas natural i s’utilitza per fer anar les turbines que generen electricitat. Però a més, amb la calor, es procedeix a assecar els purins, cosa que permet convertir-los en adob sòlid per al camp.

La paralització d’aquestes plantes va crear un autèntic problema al sector ramader, que té limitada la quantitat de purins que es poden abocar en un camp per adobar. Això va provocar la necessitat de construir bases condicionades per emmagatzemar-los i fer importants despeses en transport per portar aquestes dejeccions a zones on no hi ha l’excés que hi ha a les principals zones productores de Catalunya.